Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) Doctor en Ciències de la Comunicació. Periodista, musicòleg, escriptor. Professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona,"Teoria i pràctica de la redacció periodística", i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,"Periodisme especialitzat en conflictes"i"Periodisme cultural". Professor del màster"Nació i Ciutadania"de la facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.Ha treballat en diversos mitjans, l'últim dels quals La Vanguardia (1989-2003). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos de Israel/Palestina, Irlanda i País Basc , temàtica sobre la qual ha escrit sis llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris i conferències. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc.Ha estat director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), director de Comunicació de l'Institut Ramon Llull (2006-2008) i director de Comunicació del Gran Teatre del Liceu (2008-2009).
Recibe novedades de ANTONI BATISTA VILADRICH directamente en tu email
Crònica personal d’un partit que aglutinava la lluita catalana per la llibertat i que incomodavatant el franquisme com cert antifranquisme espanyol.El PSUC va ser més que un partit: va transcendir el
El primer Tripartit (2003-2006): l'análisi política d'un temps en qué es produí l'intent, aconseguit a mitges, de governar d'una altra manera: de revertir una política fins aleshores basada en el control dels mitjans, el favoritisme i la manipulacio. Per les pagines del llibre desfilen moviments socials, la negociacio de l'Estatut, espionatge, escandols, mitjans privats finançats amb diner public, la importancia de la premsa com a quart poder, el tres per cent, la corrupcio, les mentides disfressades de veritat...
Una historia y un análisis de los atentados contra Franco. Francisco Franco Bahamonde fue un tirano que violentó la democracia, encarceló, maltrató, ejecutó y sembró de miedo una sociedad amedrentada por una guerra extremadamente violenta y una posguerra cruel y larga. Por eso hubo muchas personas que se rebelaron contra el. Y otras, menos, que quisieron matarlo. Este es el relato de aquellos que planearon el magnicidio del dictador para intentar poner fin a una pesadilla; aunque, paradojicamente, no acabaron con Franco, Franco si acabo con algunos de ellos, y a otros los mando a sus comisarias de tortura y a sus terribles carceles. Matar a Franco recrea especialmente el atentado con mayor probabilidad de exito, el del Palacio de Ayete, en San Sebastian, en agosto de 1962, uno de cuyos protagonistas fue Jordi Conill Vall, el Camarada Bonet. Con extraordinaria fluidez y alguna pincelada de humor en un universo tragico, los distintos personajes y hechos reales que concurrieron se entrelazan habilmente penetrando en la actividad de este militante de la conciencia, las ideas y la accion, cuyo sinuoso recorrido politico le convierte en una figura clave para entender la evolucion de la lucha antifranquista y su asentamiento en la democracia, desde ent