ANTONI PIZA

El musicòleg Antoni Pizà no deixa cap tema musical sense tocar en aquest llibre. Pel seu sedàs passen artistes, escriptors, pensadors, intèrprets i compositors. Amb ull crític, tracta dels currículums dels programes de mà, dels directors dictatorials, del cànon musical, de la censura i del ritual del públic operístic; rescata amb simpatia i afecte algunes figures menors i rares que han quedat al marge de les grans narratives de la història de la música; se serveix d'edicions recents de discos i llibres per analitzar temes més generals i d'un interès que va més enllà del món purament musical, i aprofita la commemoració d'algun músic per situar-ne l'obra en el context històric. El doble silenci és un llibre lúcid i subtil, ple d'espetecs d'agudesa, que, amb un estil clar i sintètic, intenta omplir de paraules el buit que deixa el silenci que alguns voldrien forçar sobre la música.

Publicados originalmente en la revista Ritmo, En la República de ruido reúne una colección de textos que, con estilo ameno y divulgativo, ofrecen una entrañable crónica de la vida musical de Nueva York a finales del siglo XX. De forma muy accesible, se retratan las grandes instituciones musicales de la ciudad, como el Metropolitan Opera y la New York Philharmonic, asi como algunos de sus compositores, como Bernstein y Glass. Igualmente, se repasan obras capitales del repertorio la Tetralogia de Wagner y Pelleas et Melisande de Debussy, por ejemplo y algunos estrenos mundiales como The Great Gastby de John Harbison. Se sondean, asimismo, aspectos de la vida musical, como la interpretacion historica y la moda de los conciertos monograficos, y se glosa la publicacion de libros o el montaje de exposiciones que, sin ser propiamente musica, son parte de esa vida musical. Del mismo modo, se retratan divas y divos que, en la epoca de la redaccion de los escritos, practicamente empezaban Fleming y Gergiyev, entre otros, todo sin obviar la constante presencia de muchos españoles en la capital cultural norteamericana, del cordial Surinach a Halffter y de Domingo a Arteta. Mas que el acta historica de una decada musical, En la Republica de ruido, es, en el fondo, una cronica afectuosa y personal de una gran capital musical.

A mig camí entre la crítica musical, l’article d’opinió i l’assaig d’ambició intel·lectual, La dansa de l’arquitecte presenta més de dos-cents articles sobre la vida musical en els darrers deu anys: