Arnau Pons

Artaud, cruz entre dos rostros, presentado aquí en edición bilingüe, ahonda en la visión ético-política del poeta francés. Lucidez y locura, valentía y desobediencia, sexualidad y anarquía se muestra

Paul Celan (1920-1970) leyó a Sigmund Freud para resistir a las terapias que trataban su delirio, y en su obra poética a veces utilizó –como Rembrandt y Van Gogh– la técnica del autorretrato como

El tall del ganivet s'enfonsa en la lletra com cap altra forma d'expressió escrita no es capaç de fer. La punció permet d'anar fins al cor de la cosa. És ben be així que els poemes d'aquest cicle han estat escrits. Els trossos que en surten es tornen a compondre al voltant d'una segona reflexio, mes distant. El que llegim no son sino els fragments d'un mon que ja s'havia presentat trencat o a punt de fractura. Les paraules retallades prenen una significacio inesperada. Una llum s'allibera intempestiva en l'acte de tallar i de separar. Aixi doncs, el ganivet no dissecciona nomes les associacions complices, tambe esquinça, sense gaire miraments, tots els vincles suspectes.

Amb aquestes mans és una compilació dels textos d'assaig sobre literatura que Arnau Pons ha escrit al llarg de la seva llarga trajectòria com a analista i crític. Dividit en quatre parts, el llibre c

La traducció ha servit de paradigma per significar el pensament. La filosofia s’hi veia, congost amunt, riu amunt, sempre d’una riba a una altra. Per Arnau Pons, la traducció es, pero, abans que cap altra cosa, desig d’altri. Nomes aixi pot esdevenir, en un segon moviment, una mena de biografia, i llavors, de manera implicita, un acte critic. Ben igual que la poesia. L’aplec de textos que el lector te ara a les mans no va ser concebut ni pensat com a tal, amb la premeditacio de fer un llibre. Es el testimoni d’un encontre rere l’altre, sempre amb un neguit compartit i a les envistes d’una col·lectivitat. La bruixola apuntava tothora cap al mateix punt cardinal: el reconeixement d’una singularitat i d’una diferencia. Cada vegada, el traductor s’hi confia i s’hi despulla. Ve a ser, vist en perspectiva, com una guixada feta a la paret en caminar. Traç discontinu en una cultura que es, per un caprici del desti, la de la llengua materna, pero alhora, per una sensibilitat que ve d’una genealogia buscada, probablement la mes inquietant. Mai no haura esquivat les topades, sino que les haura acollit, les haura provocat, perque nomes aixi podia inscriure un rastre viu en el moment nebulos qu

Artaud, cruz entre dos rostros, presentado aquí en edición bilingüe, ahonda en la visión éticopolítica del poeta francés. Lucidez y locura, valentía y desobediencia, sexualidad y anarquía se presenta