Carles Zafon

Elementa és una obra de ficció estructurada en quatre històries: Terra, Aigua, Aire i Foc, cada una de les quals té un d'aquests elements com a protagonista indirecte de l'acció. Terra narra la transformació que pateix l'Antònia, una dona ofegada per una vida de trenta anys de matrimoni, durant el transcurs d'un viatge cap a la terra natal per tal d'enterrar el seu marit; Aigua és el retrobament d'un home amb el seu món d'infantesa i joventut quan torna al seu poble per a una celebració; Aire és l'obsessió de l'alta directiva d'una empresa pels programes televisius de baixa qualitat; i, finalment, a Foc trobem la recerca de la pròpia personalitat d'un home que ha quedat amnèsic a causa d'un accident de cotxe.

Són solitaris. Miren de passar desapercebuts. Observen, dubten i quan creuen que van pel camí errat tornen a començar. Mai no tenen pressa, però són tossuts i no desisteixen. No en són pocs, constitueixen un exèrcit, un immens exèrcit de descontents que recorren, com ànimes en pena, les llibreries de tot el món. No, no són clients, no cerquen cap llibre en concret, aquella darrera novetat, el llibre de moda o la raresa que un intel·lectual ha criticat a la ràdio. No tenen fal·lera per trobar el volum que farà joc amb la prestatgeria o l'exemplar amb la mida exacta que taparà un forat per oferir una falsa imatge d'erudició. Entren sense la intenció d'entrar-hi, ressegueixen els corredors sense l'ànsia de comprar i a vegades, potser massa sovint, marxen amb les mans buides. Però hi tornen, l'endemà o la setmana vinent, i l'altra, fins que, convençuts que no el trobaran, se'n van a una nova llibreria i tornen a començar. I cada cop són més, centenars de milers d'anònims ciutadans orfes del llibre que doni sentit a la seva vida. Si t'hi fixes bé, el proper cop que entris a una llibreria et serà fàcil reconèixer-los. Llevat que tu, també, siguis un d'ells...

Comedia d?embolics amb sorpresa final Premi El Lector de l'Odissea 2010El Jaume Sensat es el conductor d'un programa radiofonic nocturn que tracta de sexe. L'Anna Orteu es una dona de mitjana edat que viu una vida monotona de mestressa de casa. El Roma Vinyals es un agent comercial de productes cosmetics que te la passio de la poesia. Circumstancies ben diverses aboquen aquests tres personatges a escriure una novel·la, a reflexionar sobre les seves vides i a confluir d'una manera sorprenent en un final divertit i apoteosic. Il·lusions optiques es una habil comedia d'embolics al voltant del mon dels llibres, la psicologia, l'autoajuda i la vida urbana contemporania.a

Testòrides Calcant és un oficinista mediocre que, juntament amb una colla d’amics estranys que té, descobreix per atzar que posseeix facultats endevinatòries. Calcant excel·leix tant com a endeví, que el seu mestre Apol·lo li atorga el títol d’harúspex i el confia al rei Agamèmnon, monarca grec que es veu embolicat en una guerra amb Troia per culpa del mal cap de la seva cunyada, una tal Hèlena que ha fugit amb un rústec pastor anomenat Alexandre, tot i que s’entesta a fer-se dir Paris. Testòrides Calcant i els seus estranys amics, tots endevins i repartits entre els dos bàndols combatents, faran greus vaticinis que influiran, per bé o per mal, en el decurs de la guerra més famosa de la Història, la dels eterns herois Aquil·les, Hèctor, Odisseu… L’harúspex, situada en un temps volgudament inconcret i amb 24 cants inspirats en La Ilíada, estableix un joc irònic entre distints personatges de la mitologia clàssica i situacions i tòpics ben actuals, amb dosis d’humor i amb la intenció d’acostar-nos els mites ancestrals de la nostra civilització d’una manera planera i entretinguda.

En Marcel·lí Moll s’adona que tot d’una ha sortit del llibre que protagonitza, El gran amor del senyor Moll, i es troba a la biblioteca del desconcertat lector de la novel·la, en Bonaventura Batet, u

En este libro, utilizando un lenguaje comprensible, se recopilan las hipótesis y propuestas más actualizadas sobre el siempre intrigante fenómeno del envejecimiento. En la primera parte, se ofrece una visión general sobre el envejecimiento y las dificultades de su abordaje científico, incidiendo en los sesgos que ha llevado su peyorativa interpretación. A continuación, el autor expone las teorías «fisiológicas», poniendo énfasis en las hipótesis más aceptadas, como la del «estrés oxidativo». Asimismo, se repasan las bases genéticas que rigen la senescencia, citando algunos genes identificados, se revisa el concepto de «senescencia replicativa» y la Teoría telomérica, y para finalizar, se aborda el tema desde la óptica de la biología evolutiva. En la segunda parte, se desarrolla la propuesta formulada por Carles Zafon: la hipótesis del «abuelo económico», que constituye el objetivo fundamental de esta obra. Seguidamente, se explican de manera somera las terapias antienvejecimiento que han sido científicamente estudiadas: los tratamientos hormonales, la práctica de ejercicio regular o el uso de antioxidantes. Una reflexión final nos hace partícipes de aquello que los expertos esperan que se produzca en los próximos años: el inicio de una etapa que los más optimistas han bautizado como la era «postenvejecimiento».