Cèlia Sànchez-Mústich

Post scriptum de Joan NavarroPorticEn un moment de la festatots vam riure amb estrepiti entre llagrimes.El dibuix molecular duna llagrimade rialladiuenno coincideixamb el dibuix que lliscaper una de tristesa. Pero ninguno pot veure-hi tan endinsi vaig passar de contraban el dol.Lesperare cent anys, la llagrimaque em delati (fins al dos milcent disset no tornara a produir-sela gota negra de Venusen el transit pel sol).

On no sabem és un conjunt de trenta-cinc poemes que es desgranen sense interrupció, com un cercle convertit en línia. L''estructura es fa ressò de la idea que plana sobre el contingut: allò més petit

A deshora transcorren aquests poemes on "tota experiència erótica passa fora del plató, a l'hotel". Una agosarada i singular aposta al contrallum de dues passions, dues viudetats que, més que ser rec

Pere Pubill Calaf nació en Mataró el 26 de marzo de 1935. En una vida llena de contrastes, pasó de la barraca a la venta ambulante y de esta al oficio de carpintero y tapicero; posteriormente se ganó la vida como guitarrista y acabo convirtiendose en el principal propulsor de la rumba catalana y en el gitano catalan mas internacional. Triunfo en Europa y en America, y sus temas alcanzaron una popularidad extraordinaria. El año 1982, en la cumbre de su carrera, abandono la vida artistica para ingresar en la Iglesia Filadelfia, donde ejercio como pastor hasta 1991, año en que tomo la decision de abandonar esta comunidad. En 1992, en un regreso apoteosico, canto con sus palmeros en el acto de clausura de los Juegos Olimpicos de 1992...Ahora, con 70 años a sus espaldas, nos cuenta lo mejor y lo peor sabido de su vida. Unas memorias reveladoras y un pensamiento polemico: los de este hombre que nos habla por fin abiertamente de sus experiencias e ideas sobre el amor, el racismo, la politica, las mujeres, el sexo, la vida artistica, la prostitucion, la amistad, las sectas... A MEDIO CAMINO ENTRE EL RELATO Y LAS CHARLAS CON SU SOBRINA "PAYA", "PERET" TRAZA UN RECORRIDO INTENSO, AMENO, CARGADO DE IRONIA, POR UNA VIDA ABSOLUTAMENTE SINGULAR, LA DE UNO DE LOS PERSONAJES MÇS CURIOSOS, EX

Si el seu darrer poemari era qualificat per Carme Riera com "un llibre en què cap paraula no sobra ni cap no falta", ara, en el present volum, Cèlia Sànchez-Mústich expandeix la contenció i assoleix

Quin valor donem a la gent gran? Aquesta pregunta es va esmunyint entre línies i ens incomoda la lectura. Tenim feina. Perquè l’edat ha arribat a un punt culminant de descrèdit; un descrèdit, per pos

Què ens suggereix, el futbol, sobre les relacions de parella? O sobre el temps i l'atzar? La "religió" del futbol, també té els seus miracles i no s'hi val comptar -únicament- títols i copes? Guiller

Fruit de l'admiració personal i de moltes converses amb el cantant, a Peret, Celia Sànchez-Mustich ha abocat tot el seu talent narratiu per oferir un retrat fidel i ame de la vida i el pensament d'un

Un recorregut intens i alhora amè, tan profund com ple d’ironia, d’una vida absolutament singular, la d’un dels personatges més curiosos, excepcionals i estimats que ha donat Catalunya.Fruit de l’adm

Un jove dotat amb un alt coeficient intel·lectual narra la seva relació amorosa amb una noia mentalment discapacitada; dues adolescents gitanes fan la descoberta de la sensualitat; un professor "deixa copiar" a la jove estudianta mentre fan l