Eduard Morike

Eduard Mörike (1804-1875) sufre la paradoja de deber su fama básicamente al genio de otros. Por una parte, es autor de poemas que se cuentan entre los mejores de la lengua alemana, pero que deben su

.De viatge a Praga per assistir a l? estrena de Don Giovanni, a la tardor de 1787, Mozart , tot jugant, entra al jardí d? una casa senyorial i roba una taronja. Aviat el músic es reconegut i convidat a una festa, i animat pels assistents toca alguns passatges de Don Giovanni. A partir d? aquesta anecdota, Eduard Morike construeix, des de la perspectiva de diversos personatges, una semblança psicologica del compositor, alhora que dibuixa un retrat extraordinari de l? ambient de l? epoca rococo, on ja es reconeixen alguns elements ombrivols que fan presagiar el tragic final del music i de la societat en la que viu.Publicada el 1855, la novel?la Mozart, en el seu viatge a Praga deu molt de la seva celebritat a la gloria del music que la protagonitza. No obstant aixo, Morike mereix, per merits propis, un lloc d? honor entre els escriptors del romanticisme.Eduard Morike (1804- 1875) va ser el sete fill d? una gran familia de Ludwigsburg (Wurttemberg). Va estudiar teologia a Tubingen i va exercir com a pastor protestant entre 1826 i 1846, any en que es va jubilar anticipadament per causa d? una malaltia. La seva novel?la Maler Nolten va ser publicada en 1832 i, el seu primer llibre de poesia, en 1838. Entre 1851 i 1866 va treballar com a professor a Stuttgar

A partir de una anécdota pretendidamente banal, Eduard Mörike conjuga con maestría diversas voces narrativas para conformar una semblanza del Mozart músico genial pero tambié