Eva Piquer

Evasionesno es un libro de huidas, sinó de lo que vendrían a ser desconexiones. Y nos equivocaríamos.Evasioneses un libro de encuentros, de conexiones con lo más íntimo, de bocados de la realidad más profunda. De pequeños islotes-refugio donde reencontrarnos para descansar de nuestras propias vidas. Sean ilustraciones o sean palabras, las ventanas estan aqui, invitandonos a abrirlas, a encaramarnos al alfeizar y salir afuera.

Evasionsno és un llibre de fugides, sinó més aviat del que en diríem desconnexions. I ens equivocaríem.Evasionsés un llibre de trobades, de connexions amb el més íntim, de tastos de la realitat més fonda. De petites illes refugi on retrobar-nos per descansar de les nostres propies vides. Siguin paraules siguin il·lustracions, les finestres son aqui, convidant-nos a obrir-les, a enfilar-nos-hi, i sortir enfora.

Un llibre sobre el món que gira i la il·lusió que perviu mentre som un cos que respira, pensa, tremola i neda.En el llibreEvasions, Eva Piquer i Eva Armisén recreaven una sèrie de fugides íntimes, pe

Cuento infantil que ilustra sobre la historia de la ciudad de Barcelona y sus barrios y puntos de referencia más emblemáticos.

La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contraria a la seva manera de fer: sense pensar-s'ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d'un avió que va caure el 1973. Era a Islandia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.Aquesta història l'apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.L'intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se'n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgracia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d'atzar en atzar.Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T'empeny i et sosté com un braç: sense defallir.

Dèries, plaers i addiccions d´una lectora desacomplexada

Edició bilingüe castellà/català

"La que treballa tot el dia enveja la que fa mitja jornada. La de mitja jornada preferiria no treballar fora de casa. La que va per lliure pagaria per tenir un horari pautat. La que ha deixa

Ana y Alicia tienen la misma cara, la misma voz y el mismo pelo escarolado. Pero Ana es una actriz y Alicia su personaje en una serie. El problema de Ana, es que no tiene experiencia en el amor, mientras que Alicia es una chica lanzada y experta en el tema. Ana tendrá que encontrar una solución para dar credibilidad a su personaje.

L'Ona i l'Alícia tenen la mateixa cara, la mateixa veu i els mateixos cabells escarolats. Però l'Ona té quinze anys i l'Alícia, gairebé divuit. L'Ona, amb una boca per estrenar, ha d'aprendre a fer p

Quadern de Treball Lector per a nois i noies del primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, per treballar conjuntament amb la lectura del llibre La noia del temps, d'Eva Piquer. La línia de q

Una victòria diferent és una novel·la rodona plena de triangles. Una victòria diferent és una novel·la sobre la intel·ligència, la felicitat i la certesa que la intel·ligència no fa la felicitat. LAda és una dona superdotada que, després de perdre la mare i de patir un daltabaix sentimental que la tritura per dins, converteix el desig de tenir un fill en el motor de la seva nova vida. La recerca dun home que la deixi embarassada esdevé alhora una lluita per derrotar el seu quocient intel·lectual. LAda, que sempre sha sentit en fora de joc, se sap minoria en un món governat per la majoria absoluta. Prefereix que el seu fill o filla sigui més normal i, per tant, més feliç. Amb un estil àgil i una alternança de plans narratius, lobra guanyadora del premi Josep Pla 2002 gira al voltant dun personatge cerebral i amb certes obsessions compulsives que és víctima de la pròpia incapacitat de fer-se estimar. Una victòria diferent és una novel·la rodona plena de triangles.

A lIris, una noia de tretze anys, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de lescola. Com per art de màgia, les seves previsions sempre es compleixen.

Catorze catalans il·lustres s´expliquen ells mateixos, i ajuden a explicar el país.

Advocada, secretària general dEsquerra Republicana de Catalunya, diputada i portaveu del partit republicà al Parlament, Marta Rovira ha estat també secretària general de l?Aliança Lliure Europea i pr

La famosa conciliació laboral i familiar es una llegenda urbana.áVas pel món amb un coet al cul, amb la llengua als peus i amb la culpabilitat per bufanda. Has dedut que la famosa conciliació laboral i familiar es una llegenda urbana: se'n parla molt pero no l'ha vista mai ningu. Fas de mare com pots, i sempre trobes algu disposat a explicar-te que les coses es fan justament al reves.Tens una agenda tan estressada que no et queda ni mig minut per replantejar-te res, i potser val mes aixi: si mai t'atures a agafar aire, et venen ganes d'engegar-ho tot a rodar. Perque el presumpte alliberament que et fa anar de bolit en nom de la revolucio femenina es l'estafa del segle, i educar nens per telefon surt car. Els fills s'han carregat la teva independencia i t'han convertit en campiona olimpica de recollir roba de terra, pero parar taula per a sis persones quan abans ereu ell i tu dona sentit a la vostra historia i a la factura de la carnisseria.

Una novela que refleja la adolescencia y la necesidad de aceptación.Iris, una chica de trece años, tiene que hacer las predicciones meteorológicas en un telediario escolar. Lo que no se imaginaba es que sus previsiones, incluso las mas disparatadas, se hacen realidad. ¿Podra aprovechar Iris este"poder"inesperado? Una historia de humor sobre la amistad y la maduracion personal.Iris, de trece años, y su madre, Lucia, acaban de mudarse. Ambas, trabajan como"mujeres del tiempo": Lucia en una importante cadena de television, e Iris en el telediario escolar. La vida de Iris se complica con la aparicion de su primera regla y, sobre todo, con la constatacion de que sus predicciones meteorologicas, cada vez mas alocadas (desde tornados a lluvias de ranas) se hacen realidad. Menos mal que cuenta con la ayuda de Nuria, su amiga de toda la vida, con la que se cartea, y de sus nuevos amigos Marta y Jorge. Ademas, este parece tener interes en algo mas que una amistad con Iris. El ultimo dia de telediario escolar, Iris comprueba aliviada que ha perdido sus"poderes"y que esta vez es su madre quien ha acertado con el pronostico meteorologico. De este modo, su madre no pierde su trabajo y ella puede disfrutar de una soleada celebracion de Carnaval en su colegio.

Si et passes el dia assegut darrere el volant i les cames se t'agarroten, la teva entrenadora personal t'aconsellarà i et dirà quins són els millors exercicis per fer. Si ets tot el dia davant de l'ordinador i les cervicals et cruixen et dirà què pots fer per alliberar les tensions. Si et fa mal l'esquena quan passes l'aspirador o planxes et donarà la solució per evitar-ho. L'entrenadora personal és el llibre imprescindible per començar a posar-te en forma en qualsevol moment. I un cop hagis començat a entrenar t'explicarà com eliminar els greixos de la panxa, t'ajudará a triar el millor calçat per practicar l'esport que més t'agrada, et dirà com prevenir i alleugir els cruiximents, et donarà consells per deixar de fumar...Perquè qualsevol moment i edat és bona per posar-se en forma si estàs en bones mans.

Alícia al país de la televisió és una novel·la per a tots els públics que parla en clau adolescent de la fama, els sentiments, el sexe i les relacions humanes en un món que gira en funció de l'èxit d'audiència. Persones relats i personatges virtuals circulen per una història a prova de zàping que atrapa des de la primera pàgina. L'Ona i l'Alícia tenen la mateixa cara, la mateixa veu i els mateixos cabells escarolats. Però l'Ona té quinze anys i l'Alícia, gairebé divuit. L'Ona, amb una boca per estrenar, ha d'aprendre a fer petons perquè ningú pensi que l'Alícia no en sap. L'Ona encara no s'ha enamorat mai i a l'Alícia li toca fer l'amor per exigències del guió. Entre l'una i l'altra neix una amistat d'alta indefinició.