La intenció d'aquest llibre és demostrar l'existència d'una continuïtat en el pensament polític independentista dels catalans al llarg dels segles. Als catalans sempre ens ha mogut gaudir de la llibertat política, que estava emparada per les lleis fins que ens la van arrabassar per la força. La lluita per la independència de Catalunya ve de lluny i comença el mateix dia que els catalans s'adonen que els volen abolir la seva llibertat, el mateix dia que veuen que l'han perduda, i continua avui en dia. Opinions de Pau Claris, Baruch Spinoza, Voltaire, Enric Prat de la Riba, Joan Maragall, Francesc Macià, Winston Churchill, Jaume Vicens Vives, Pau Casals, Bill Clinton, Núria Cadenas... i molts més.
Isabel Vila i Pujol va contribuir a la implantació de l´Associació Internacional de Treballadors a l´Emporda, i va fundar-ne la federació local de tapers i la de paletes a Llagostera. Per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys va ser coneguda com "Isabel cinc hores". Va fer front a les tropes del governador militar de Girona al 1869 durant l´esdeveniment conegut com el Foc de Bisbal.
Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829?1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomana a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agricoles i capdavanter, amb Abdo Terrades, Marti Carles, Narcis Monturiol i Pere Caimo, dels republicans federals. Escrigue a Almanaque democratico i El Ampurdanes. El 1854 sorti elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatja a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanya les eleccions a les Corts Constituents, on es declara lliurecanvista, i el 1870 vota contra la monarquia i a favor de la Republica Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Forma part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionaria de Barcelona, de la Societat Catalana General de Credit i de l'Ateneu Barcelones.
Poesies de Francesc Ferrer, que l'editor proposa identificar amb un mercader barceloní del segle XV. Es tracta de sis cançons i dos debats de tradició trobadoresca, una resposta a un certamen teològic i dos poemes narratius d'una certa extensió (Lo conhort i el Romans de l'armada del soldà); el volum inclou també tres cartes literàries que se li atribueixen.