Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829?1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomanà a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter, amb Abdó Terrades, Martí Carlès, Narcís Monturiol i Pere Caimó, dels republicans federals. Escrigué a Almanaque democrático i El Ampurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatjà a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanyà les eleccions a les Corts Constituents, on es declarà lliurecanvista, i el 1870 votà contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Formà part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionària de Barcelona, de la Societat Catalana General de Crèdit i de l'Ateneu Barcelonès.
Ficha técnica
Editorial: Cossetania
ISBN: 9788497912211
Idioma: Catalán
Número de páginas: 104
Tiempo de lectura:
2h 23m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/09/2006
Año de edición: 2006
Plaza de edición: Es
Número: 5
Especificaciones del producto
Escrito por FRANCESC FERRER
Francesc Ferrer i Gironès va néixer a Girona el 1935. Perit mercantil i gerent de diverses empreses, ha dedicat gran part de la seva activitat política, social i cultural a la defensa de la llengua catalana i a la conscienciació lingüística dels catalans, tasca que li ha comportat una gran popularitat. També ha propugnat sempre la necessària recuperació de la sobirania política del poble català. Va ser el primer president d'Òmnium Cultural al Gironès, senador durant cinc legislatures (1977-1993), diputat d'ERC al Parlament de Catalunya el 1995 i, actualment, regidor independent d'ERC a l'Ajuntament de Girona. És també patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans), del Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona i de l'Institut d'Estudis Gironins. Ha publicat diversos estudis econòmics i socials sobre les comarques gironines i aportacions a la historiografia general amb La persecució política de la llengua catalana (1985). Entre els seus llibres d'anàlisi i combat polític destaquen La insubmissió lingüística (1990) i Catalanofòbia. Història del pensament anticatalà (2000).