Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, 1944). Fou lector d'hispàniques a Bristol , exercí la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, fou director editorial d'Edhasa i director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004). El realisme poètic dels primers llibres, Vint poemes civils (1967), Homes que es banyen (1970), premi Carles Riba 1966, i Discurs sobre les matèries terrestres (1972) s'ha anat integrant en una poesia més elaborada i més vinculada a la lírica europea i nord-americana: Latituds dels cavalls (1973), recull aspectes de l'esperit, l'ideari i la filosofia"beat", amb elements eròtics que es singularitzen a Dues suites (1976). A L'edat d'Or (Quaderns Crema, 1983), en canvi, accentua el discurs moral, el to reflexiu i de soliloqui interior. Ha aplegat la seva obra poètica en el volum Triomf del present. Obra Poètica 1975-1983 (1991, premi de la Lletra d'Or 1992), que continuà amb Focs d'octubre (Quaderns Crema, 1992, premi Ciutat de Barcelona ), Natura morta amb nens (Quaderns Crema, 2000) i Dos dies més de sud (Quaderns Crema, 2006). Ha editat Cartas abisinias de Rimbaud en castellà (1974) i un recull dels seus treballs com a crític literari a L'objecte immediat (1991).
Recibe novedades de FRANCESC PARCERISAS VAZQUEZ directamente en tu email
La tardor em sobta es un dietari en que Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de l’experiencia i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era
L''autor posa en valor els aspectes sociològics que influeixen en la pràctica de la traduccióL''autor es proposa de mostrar el procés de"manipulació"ideològica i material que l''estudi de la traducci
Antoni Marí (Eivissa, 1944) és poeta, assagista i catedràtic de Teoria de l’Art a la upf. A més de l’antologia del romanticisme alemany El entusiasmo y la quietud, ha publicat els assaigs L’home de
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944), poeta, traductor i crític, ha fet una de les contribucions més consistents a la poesia catalana moderna. És professor de traducció a la UAB i Degà de la Institu
En les pagines d’aquest dietari Francesc Parcerisas recull observacions, heterogenies i errants, escrites durant un estiu, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l’escriptura. Aqui, els mesos estivals semblen avançar a un altre ritme i son, com els records de la infantesa, el rerefons perfecte per a la contemplacio desvagada i la reflexio punyent: "Jo, que soc qui escriu aquestes linies, en realitat vaig arribar ja fa uns anys al final de l’estiu que en aquestes pagines ara tot just s’enceta […]: se com acabara la historia, […] i aixo, contra el que pugui semblar, em converteix en un deu desnonat, ridicul, sense cap poder". En aquest text—agut, elegant, amb tocs d’humor i, en alguns moments, escruixidor—Parcerisas un cop mes fa el lector particip de l’exercici de dotar la realitat de sentit mitjançant l’escriptura.