Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952). Doctor arquitecte i escriptor. Es titulà a l'Escola d'Arquitectura de València el 1976. En aquesta mateixa escola es doctorà el 1990 amb la tesi doctoral «Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i el Raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana», un extens estudi que es troba en la base d'aquest llibre. La seua activitat comprèn l'exercici professional de l'arquitectura, la urbanística i l'ensenyament, com també l'escriptura (poesia, narrativa i assaig). Entre el 1980 i el 1991 ocupà el càrrec d'arquitecte municipal a l'Ajuntament d'Elx, i entre el 1987 i el 1994 féu d'assessor de l'alcalde d'aquesta ciutat en matèria d'arquitectura i d'urbanisme. Des del 1989 fa de professor de dibuix d'arquitectura a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant, on va obtenir la càtedra d'escola universitària el 1993. Entre el 1996 i el 2000 hi coordinà els estudis d'arquitectura. Entre el 1987 i el 2006 fou membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa d'Elx i entre el 1989 i el 1998 fou l'arquitecte encarregat de la tramoia. Del 1974 ençà ha publicat nombrosos assaigs sobre temes de la seua especialitat, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià: L'ordenació del territori del País Valencià (València, 1976); Guia provisional d'arquitectura d'Elx (Alacant, 1978); Qüestions territorials al País Valencià (Sagunt, 1979); «L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx» (València, 1980); «Poètica de la ciutat» (Barcelona, 1982); «Diari d'Itàlia» i altres escrits (Alacant, 1985-1986); el primer volum de Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx (Alacant, 1989), el segon [La Vila i el Raval d'Elx: Arquitectura i urbanisme (Alacant, 1999)], el tercer [De les Clarisses al Salvador: Llevant i migdia de la vila d'Elx, arquitectura i urbanisme (Al...
Recibe novedades de GASPAR JAEN I URBAN directamente en tu email
UNIVERSIDAD DE ALICANTE. SERVICIO DE PUBLICACIONES 9788479084530
La vida dels habitats de la ciutat i el camp d'Elx ha estat condicionada al llarg de la seua historia per la disponibilitat i la mancança d'aigua per a regar els camps i per a beure. El nostre medi es caracteritza per ser summament arid, amb un volum de precipitacions escas i irregular i amb dures sequeres. Els dies de pluja no passen de quaranta a l'any i l'aigua sol caure en xafecs de curta durada i gran intensitat. L'escassedat d'aigua a Elx ha estat una constant, si mes no, al llarg dels darrers set segles, pero aqueixa mancança ha anat unida als continus intents del Consell Municipal i de diverses companyies privades per tal d'aconseguir portar aigua des d'altres llocs, tant per a beure com per a regar. Han estat tambe notables els esforços dels elxans per tal d'aprofitar al maxim els pocs recursos disponibles, mitjançant reglamentacions i obres hidrauliques adequades. Especialment greu fou, fins el set-cents, l'absencia d'aigua potable per el consum dels habitants i tant leconomia com l'arquitectura de la ciutat d'Elx han estat marcades per aqueixa escassea i per la necessitat de replegar la maxima quantitat que es pogues de l'aigua de pluja que queia sobre les eres i sobre els terrats de les cases.
Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s'inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. "Com es fa un testament?" es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.
UNIVERSIDAD DE ALICANTE. SERVICIO DE PUBLICACIONES 9788497176361
There has always been some kind of direct relationship between architecture and other arts and sciences like maths, geometry, astronomy, music and poetry. However, it is in modern times that this symbiosis seems to have disappeared and a clear differentiation and, in some cases, even antagonism has arisen between them. In this book, the author returns to the relationship between architecture and poetry, highlighting the importance of both and discovering the city of New York through its impact on the poet Federico García Lorca (1898-1936) and the author of this book.
En aquest llibre s'arreplega la versió definitiva, corregida i revisada, de tots els textos en vers o en prosa escrits per l'autor entre 1981 i 2017 sobre pintors, escultors, arquitectes i ceramistes. Es tracta de trenta textos de caracter literari, narratiu o poetic presentats per ordre cronologic. Es mante l'idioma en que foren pensats i escrits. Molts d'aquests textos foren publicats en diaris i revistes o van servir per a prologar o epilogar alguns llibres i catalegs d'exposicions (en aquest cas s'indica la referencia bibliografica); altres textos son documents inedits. El proleg de Tomas Llorens ha estat redactat expressament per a aquest llibre. L'obra ha estat planejada, revisada i acabada a la Universitat d'Alacant entre 2002 i 2019. El conjunt vol oferir una visio mes o menys literaria de l'obra i la poetica dels artistes ressenyats. Aquest es el segon volum que aplega articles de l'autor. El primer, titulat D'una festa que canta. La Festa d'Elx entre els segles XX i XXI (Alacant, 2017), reunia els articles sobre la Festa d'Elx. Es intencio de l'autor seguir recopilant, revisant i publicant en forma de llibre, agrupats tematicament, els seus escrits esparsos i dispersos. El pla de l'obra inclou cinc llibres mes: Plantacions de palmeres. Art, agricultura i societat, Croniques des d'Elx (1974-2017), Poetica de la ciutat, Sobre arquitectura i urbanistica i De literatura, societat i politica.
En este ensayo se expone una interpretación de los escritos de Federico García Lorca que hacen referencia a la ciudad de Nueva York, especialmente los poemas del libro Poeta en Nueva York (PNY) pero tambien las abundantes cartas dirigidas a familiares, amigos y conocidos y la conferencia-recital, Un poeta en Nueva York, con que Lorca dio a conocer al publico fragmentos del indicado poemario y de su experiencia neoyorquina en diversas ciudades entre 1931 y 1935.