Gaziel

Un classic perdurable sobre la història i els daltabaixos polítics de Catalunya, el realisme del qual el fa mantenir-se de plena actualitat.El gran periodista i pensador Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al 1938, des de l'exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat el polític i mecenes Francesc Cambó. El resultat va ser aquest llibre, on, amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, aplega quatre assajos sobre la història de Catalunya i dels catalans. Quatre textos als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, un dels temes cabdals que travessa tot el llibre, i també discuteix la nova visió sobre la història de Catalunya sorgida a partir del XIX com a fruit de la Renaixença.D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser».Un esforç de realisme, de claredat en l'analisi i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat l'essència del "problema catala". Un classic perdurable i de lectura obligada en aquests moments.

 50 anys després de la seva mort, Gaziel és un punt de referència i de debatPoc després de tornar de l'exili, Agustí Calvet, 'Gaziel', va escriure unes memòries que són, més que mai, un punt de refer

La obra maestra recuperada de un gran periodista español del s. XX, Gaziel, testigo en París del inicio de la I Guerra Mundial. Prólogo de Enric Juliana Considerada la obra maestra de Gaziel, es todavia una joya desconocida. Coincide con centenario de la I Guerra Mundial.

Meditacions en el desert (1946-1953) es una obra escrita al fil dels dies que il·lustra el drama dels democrates que, a l'exili interior, es mantenien ferms. Les reflexions d'un home estupefacte amb la seva propia trajectoria vital, el mon i el temps que li ha tocat viure. Gaziel s'indigna amb el progressiu arrelament, amb cada petit triomf, de l'Espanya rancia i tronada del tro, com ell l'anomenava. I s'indigna per duplicat amb els intel·lectuals que, com ara Azorin, Ortega y Gasset o Marañon, van fer el joc al regim franquista, pervertint la cultura castellana que ell tant estimava.

Compañero de generación de Josep Pla, Camba o Chaves Nogales, Gaziel fue uno de los grandes del periodismo. Condenado al ostracismo tras la guerra civil, vivió dos décadas enel Madrid de la posguerra un exilio interior fruto del cual es este dietario amargo y lúcido.Una reflexión sobre el hundimiento moral e intelectual de la España de la posguerra; la situación de la España franquista en el contexto internacional; el encaje de Cataluña en España y el de España en Europa...

Gaziel és el gran pensador de la desfeta catalana. Tot i així, no li cedeix ni concedeix mai més poder que l’im¬prescindible. La desfeta ha de servir per esmenar els comportaments polítics, personals

La mejor narración periodística sobre la Primera Guerra Mundial. Diëresis presenta una selección inédita de las mejores crónicas de guerra escritas por Gaziel -seudónimo del periodista catalán Agusti Calvet, considerado uno de los maestros del periodismo del siglo XX. En sus páginas, vivimos el curso de la Gran Guerra a través de un testimonio emotivo, penetrante y pacifista, visionario en su comprensión de las causas y efectos de la primera guerra de masas. Por primera vez reunidas en un solo libro, las crónicas de guerra que consagraron al genial periodista catalán."Toda esta grande y gloriosa nación de Francia se halla en suspenso y como aletargada de frío, mientras sus hijos se baten". El joven periodista catalán Gaziel conoció "las oleadas de polvo y sangre" de los frentes de la Primera Guerra Mundial, se mezcló con los soldados de la vanguardia y con las gentes de la retaguardia para trazar un testimonio emotivo, penetrante y pacifista. La visión de uno de los primeros corresponsales de guerra españoles, que recorrió los frentes francés y balcánico, de Verdún hasta Serbia, se internó en las trincheras y arriesgó su vida en las líneas de fuego, equipado con máscara antigás, bajo el fuego de los francotiradores. Edición definitiva, con artículos nunca recogidos en volumen, a cargo de Manuel Llanas, biógrafo de Gaziel, y Plàcid Garcia-Planas, corresponsal de guerra de La Vanguardia.

Lexprés de França recull tres capítols de les memòries de Gaziel que tenen en comú un gran fascinació per París i, al mateix temps, ofereixen tres moments clau del desvetllament de la personalitat de lautor. En aquests tres episodis (A la conquesta

A traves d’aquesta antologia, inedita fins avui i que recopilava articles escrits entre els anys 1922 i 1934, Gaziel va oferir no nomes una cronica memorable d’uns anys crítics i capitals de la politica catalana –el periode que va de la Dictadura de Primo de Rivera, passant pels inicis il·lusionadors de la Segona Republica, fins al col·lapse del catalanisme motivat pels fets del Sis d’Octubre– sino que va assajar, a mes, explicacions ambicioses sobre les relacions de Catalunya i Espanya i va demostrar la seva lucida independencia de criteri a l’hora d’analitzar les arrels i l’evolucio dels liders i els partits del moviment catalanista.

Agustí Calvet —más conocido por el seudónimo de Gaziel— publicó en el periódico El Sol, entre 1925 y 1930, un centenar de artículos, en su mayor parte nunca publicados en forma de libro. En sus colab

París, 1 de agosto de 1914. En la pensión de Madame Durieux coinciden jóvenes de todas las naciones en una cosmopolita y alegre convivencia. Pasan los mejores días de su vida, disfrutando de la febril actividad de la Ciudad de la Luz. Pero entonces el mundo da un vuelco. Francia y Alemania se declaran la guerra y los amigos se convierten en enemigos, tambien en aquella pension. El temor a que el avasallador ejercito germano llegue a las puertas de la capital ensombrece sus pensamientos. ¿Quedarse o huir? Uno de esos jovenes, Agusti Calvet, firmando bajo el seudonimo de Gaziel, relato en un diario personal su experiencia durante el primer mes de la Gran Guerra de 1914-18, tal y como lo vivio en Paris, la ciudad donde la felicidad se apagaba. Un siglo despues, este apasionante y desgarrador "Diario de un estudiante" vuelve a publicarse.

En aquest volum es reuneix la totalitat dels escrits de Gaziel, d'una tipologia ben variada, que, publicats a partir de 1918, no s'havien reproduït mai en cap edició conjunta d'obres seves.

Els escrits de Gaziel d'aquest volum, datats entre 1927 i 1963, no havien vist mai la llum. Alguns, per culpa de la censura; altres, per no haver-se escaigut probablement l'avinentesa de publicar-los, i uns altres per voluntat de l'escriptor mateix.