Gerard Horta

Heus aquí el relat d'un antropòleg que s'endinsa al Fòrum. El seu viatge -interior i alhora exterior- per l'espai es constitueix en una visió distant, ara irònica, ara lacònica, la qual serveix la causa d'enregistrar amb subtilesa les escenes emergents que s'hi donen. Les notes preses sobre el terreny esdevenen una narració directa dels fets ordinaris dels passavolants que roden amunt i avall pel recinte, i també del que els envolta. Així, l'etnògraf copsa vertiginosament, a l'instant en què es produeixen, fragments de la quotidianitat d'aquests habitants: els desplaçaments per l'espai i les situacions atzaroses de les petites accions que les persones emprenen esclaten associades a minúscules seqüències verbals. L'espai clos revela els continguts paradoxals del Fòrum a través del dia a dia dels passejants, dels treballadors i de les interaccions que hi estableix l'etnògraf, enxampat en el recorregut fascinant per una colossal plaça buida a mig camí d'un nou complex urbanístic i del brogit i la fortor de la Depuradora al sud, la Tèrmica de Besòs i la Incineradora al nord, el barri de la Mina a l'oest, la remor de la Mediterrània a l'est, i la memòria recent dels nostres temps. Al centre, els vianants travessen l'espai mentre el simulacre global anuncia alguna cosa més que un espectacle.

Un antropólogo emprende la investigación en torno a la Rambla del Raval de Barcelona y a cómo sus transeúntes se apropian de ella. Desde finales del 2007 hasta principios del 2009 se sumerge en la cotidianidad de esa rambla nacida -en el año 2000- a consecuencia de la dinámica especuladora y gentrificadora a la cual se ve sometido el barrio del Raval. Aunque el eje central del estudio se centra en los movimientos imprevisibles de los viandantes y las relaciones que desencadenan, a la vez se incide en las dimensiones estructurales que los envuelven, y en las formas mediante las cuales se encarna el arduo combate de dirigentes institucionales, planificadores urbanos y profesionales de la información por reducir la vida de los paseantes a una existencia sumisa. En definitiva, lo que aflora no es una escenificación idílica, sino un proceso social conflictivo, reflejado en los cuerpos oscilantes de quienes cotidianamente atraviesan la Rambla del Raval. Así surge una etnografía radical de esos instantes, una inmersión al análisis del orden de la interacción que, simultáneamente, cristaliza como una narración de microsucesos y de extrañas coreografías urbanas, en ocasiones con humor... Y que, ante todo, se constituye como una reflexión antropológica a fin de comprender qué sentidos toman y de qué modo se interrelacionan los distintos ámbitos de lo social que se invocan.

L’espiritisme català esdevé, del 1860 al 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats dEuropa. En aquest llibre es mostra la manera com, a partir de tècniques associades a usos e

La Balada de l’holandes errant [fauleta per a quasi-cadavers] irromp com un dialeg a quatre veus, sota la forma d’un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d’Occident: l’infern. Enlla de liriques dolceses, l’infern se situa en les consciencies, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en que vivim, en l’enganyifa putrescent de la transaccio politica patida des del 1975 fins ara, en l’anorreament que provoca un mon desbordant... Reprenent la faula del vetera mariner mocos que estableix un pacte amb el dimoni, les presencies de l’ondina i d’una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l’holandes errant redimeix qui sap que. La distancia que du aquest mariner de violar i matar a estimar es menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aqui com una practica generalitzada.