Sinopsis de BALADA DE L HOLANDES ERRANT: FAULETA PER A QUASI CADAVERS
La Balada de l’holandes errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma d’un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d’Occident: l’infern. Enllà de líriques dolceses, l’infern se situa en les consciencies, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en que vivim, en l’enganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en l’anorreament que provoca un món desbordant... Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presencies de l’ondina i d’una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l’holandes errant redimeix qui sap que. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar es menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.