Isidre Bravo

"Gust de mostassa" són vint bellíssims relats en què viatgem per la Xina, Guatemala, Nepal, el Marroc, Vietnam, Filipines, Tailàndia, Colòmbia, Cuba i la Barcelona turística. En part amb base viscuda i en part inventada, aquestes narracions sempre ens presenten la relació entre dos homes, normalment un adult i un noi (excepte en dues ocasions, en les quals es tracta de dos joves). El seu desig i el seu apropament amorós està narrat amb detall i alhora amb delicadesa, i ombrejats sempre per la malenconia de la separació i el caràcter efímer (i mútuament acceptat com a tal) de la relació que s'ha establert, cosa que no invalida la joia que han viscut.

Els habitants del tercer món volen venir al nostre territori perquè hi troben allò que no tenen i que més desitgen; nosaltres, alguns de nosaltres, volem conèixer el seu territori perquè ens sembla que té una cosa primigènia i en certa manera sagrada i més propera a la vida real… Els uns arriben com a suplicants a les ribes del món ric, o hi arriben cadàvers; els altres van al territori paradisíac com a turistes o, en el millor dels casos, com a viatgers… Però, naturalment, no és d’això que ens parla aquest llibre, encara que també ho podria semblar si ens mirem superficialment L’Amant de Nois amb les dues cartes-dietari de Carta des del Marroc i Diari del Nepal. El viatger s’ha submergit a unes aigües potser conegudes o intuïdes, però de les quals en surt transformat. No juga a un entra i surt més o menys ràpid i més o menys costós. El que fa és amarar-se d’un món que no és el seu, es deixa trasbalsar del tot, íntegrament, des de l’estètica a la moral, passant pels sentiments més íntims i contradictoris; es transmuta. No hi ha diferència entre la impressió per una llum fins aleshores només intuïda i la vergonya que enrojola una galta jove. Hi ha una coherència profunda que cal entendre, i una sinceritat sense por dels dubtes que cal veure com a valor. Tot això, i molt més, per copsar la bellesa ho trobarem en aquestes pàgines, però cal tenir els ulls verges o haver-los deshabituat a les convencions de la mirada. “Isidre Bravo viatja per abastar tot això, per tenir la sensació d’haver vist i viscut l’impossible i, alhora, per comunicar-ho, per fer-ho públic, per contribuir a la idea que viure val la pena “ Jordi Coca

“Hijos de la pobreza, más allá de su preciso carácter a veces excepcional, estos muchachos viven noble, libre y relajadamente el día a día, provistos de un tesoro incalculable en vías de extinción y difícil de hallar en tan alto grado en los chicos occidentales: un tesoro que combina la alegría, la exaltación vital, el bienestar y la armonía interiores, la fluidez de movimientos, la sencillez, una picardía limpia, la falta de inhibición, la desenvoltura, la fruición del cuerpo, una indolencia envidiablemente suave, la relativización del tiempo, siempre disponible, la facilidad innata para improvisar motivos de disfrute...; y dotados, en consecuencia, de todo este arsenal que sin ellos saberlo han ido desplegando ante mí, de unos rasgos esenciales para las relaciones: la simpatía, la capacidad de comunicación sincera, la complicidad y la generosa cordialidad.” El sabor del paraíso es un espléndido libro de viajes a través de África —Marruecos— y Asia —India, Nepal, Tailandia, Vietnam, China, Hong Kong, Japón y Filipinas— “son la base del regalo espléndido que los muchachos de estos países hacen continuamente a los viajeros, sin esfuerzo ni cálculo premeditado: este festival impagable de sonrisas y miradas francas como las que he estado viviendo estas semanas, que iluminan sus rostros con un esplendor destellante y hechizan al que sin prepotencia de extranjero superior a ellos tiene el privilegio de acercárseles”.

En los diez siglos que abarcan desde el VIII al XVIII son incesantes las muestras escritas —por afirmación apasionada o por condena— de la existencia del deseo de un adulto hacia un muchacho. "La mirada de Zeus", en este segundo volumen, compila hasta 125 autores que tratan el tema, por lo que estamos ante una antología exhaustiva. En los siglos medievales, en los del Renacimiento y en los posteriores, a los que hemos llamado "siglos de la Ilustración", son numerosos los escritos de clérigos, obispos, abades, poetas —algunos tan conocidos como Abú Nuwas, Villon, Miguel Angel, Shakespeare, Diderot, Sade o Goethe—, ensayistas o filósofos al respecto. Las Actas de le Inquisición sevillana o valenciana, a veces con detalles íntimos y sumamente reveladores, acaban de redondear, entre otras, la evidencia de una fascinación —la despertada por los adolescentes y los jóvenes— que atraviesa todos los siglos, si atendemos al mito que nos muestra al padre de los dioses sucumbiendo al encanto de Ganimedes.