A Patria (1888), una autoantologia de la poesia civil escrita al llarg dun quart de segle, saplegaven quaranta-sis poesies. Verdaguer hi va recollir alguns dels seus exits literaris fins aleshores ( A Barcelona, La barretina, Nit de sang...) i daltres que ho serien en el futur (Lemigrant, Lluny de ma terra...). En el llibre hi son presents tots aquells elements que configuren la nocio verdagueriana de patria: el paisatge, la historia, els costums, els mites, els homes, la religiositat, lenyor de la terra. El volum te linteres de mostrar un ventall ampli de temes, formes i registres de la poesia verdagueriana i, sens dubte, conte algunes de les seves composicions mes rellevants i emblematiques.
Fou la primera temptativa de Verdaguer de construir un poema llarg i el punt de partida de la millor èpica del segle XIX català. El poema narra la conversió i el martiri dels antics patrons de la ciu
This editions text is taken from the two finished manuscripts of the work preserved in the Library of Catalonia in addition to all the editions published during the poets life: those of 1877 (from the Jocs Florals volume of that year), 1878, 1886, 1897 and, only in a very few cases, the 1902 edition that Verdaguer no longer had control over. The volume contains an introductory study, the poems text, annotations, an apparatus of variables that take into account the aforementioned testimonials, and an appendix that reproduces manuscripts and documents of interest by unveiling the editing process of LAtlantida.
Aquesta obra recull tres moments de lestètica i la biografia de Jacint Verdaguer. El poema inicial, Sant Francesc shi moria (1869-1874), sinscriu en una formulació romàntica vinculada a la hipotètica
Roser de tot l any. Dietari de pensaments religiosos fou publicat al llarg de l any 1893 a les págines del setmanari La Veu de Catalunya. Verdaguer va elaborar aquest dietari poétic mentre vivia un moment personal convuls: era expulsat del Palau Moja i se l confinava a la Gleva, apartat de Barcelona, la ciutat que sempre havia estat el seu centre vital com a religios i professional com a escriptor.
