Jesús Tusón

Ben sovint es canten i s'elogien els valors de la diversitat natural, la riquesa animal i vegetal, i com a contrapunt es denuncien els perills d'una regressió o s'alcen veus que alerten dels daltabaixos que provocaria una reducció de les espècies o la pèrdua dels espais naturals, de tot de territoris del planeta que suposem I voldríem verges.També es canta i s'elogia la diversitat cultural, l'esplendor dels mites i rituals, els costums diferents, les formes variades de vestir i demenjar, les concepcions particulars del temps i l'espai pròpies de cada poble, les creences sobre la vida i la mort, la relació peculiar de cada grup humà amb l'entorn que l'aixopluga. No són, però, tan eloqüents (ni tan urgents) les veus que reclamen la pervivència de la diversitat lingüística i, fins í tot, hi ha el sentiment prou generalitzat que l'existència de llengües diferents crea problemes de comunicació en aquest veïnatge universal; que les llengües ens separen I ens tanquen al marge del progrés. A Patrimoni natural Jesús Tusón reivindica la pluralitat de llengües, les diferents maneres de dir el món, els sistemes de comunicació I d'expressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lennis, com a manifestacions i concrecions del nostre senyal més distintitu: el llenguatge, sense el qual no seríem humans.

Si hay una característica fundamental que singulariza a los humanos, ésta es sin duda alguna la posesión de lenguas: ser hablantes es, así, sinónimo de ser inteligentes y, además, las lenguas permiten la cohesion de los pueblos y son el vehiculo esencial de la cultura. El lenguaje presenta dos caras solo aparentemente contrapuestas: de un lado, como patrimonio de todos los humanos, se revela como una facultad que nos es unica y comun; de otra parte, nadie puede negar la diversidad de lenguas e, incluso, de variedades y estilos distintos dentro de una misma lengua. Por eso, la tension entre la unidad y la diversidad linguisticas se constituye en uno de los temas centrales de este ensayo. Pero, ademas, las lenguas valen tanto para hablar del mundo real, como para crear universos ficticios; como valen tambien para el discurso veraz y para el engañoso; para educar y para inducir a la ignorancia. De ahi que autor (Jesus Tuson, profesor de Linguistica en la Universidad de Barcelona) no deje al margen de sus reflexiones los problemas esteticos y eticos que implica el uso del lenguaje y que haga votos por una educacion linguistica capaz de convertirnos en seres libres.

Mal de linguas constitúe unha denuncia dos prexuízos que ameazan a complexidade lingüística do noso mundo. As dicotomías populares de linguas fáciles ou difíciles, finas ou brutas, de moitos ou pouco

Muy a menudo se cantan los valores de la diversidad natural y como contrapunto se denuncian los peligros de una regresión o se alzan las voces que alertan de los cataclismos que provocaría una reduccion de las especies o la perdida de los espacios naturales de muchos territorios del planeta que suponemos y quisieramos virgenes. En este breve ensayo, Jesus Tuson señala la necesidad de reivindicar, paralelamente a la defensa de la naturaleza y la cultura, la pluralidad de lenguas y de las diferentes maneras de decir el mundo, los sistemas de comunicacion y de expresion que los grupos humanos hemos desarrollado a lo largo de muchos milenios. Estas son las manifestaciones y concreciones de nuestra seña mas distintiva: el lenguaje, sin el cual no seriamos humanos.

Un assaig lliure i global sobre el llenguatge. Pensar i repensar el llenguatge i les llengües a través dels grans temes que han ocupat l’estudi de l’autor al llarg dels anys: la comunicació, l’arquit

Les metàfores són el nostre pa de cada dia, i ens permeten entendre el món que ens envolta i alhora expressar-lo. A Això és i (no és) Allò, un dels professors de lingüística més rellevants del nostre país ens condueix d'una manera magistral i entenedora pel meravellós món de les metàfores: com les fem, què en fem, com ens relacionen amb el món que ens envolta, quin ús en fan els mitjans de comunicació i què es pot esperar del seu futur davant les noves tecnologies. I és que com diu l'autor: «viviu pacíficament amb el tresor de les vostres metàfores: amb les metàfores que són part inalienable de la vostra capacitat humana verbal. Viviu, doncs, amb la tranquil·litat del vostre discurs. No oblideu, però, que fins i tot la paraula metàfora ('trasllat' o 'viatge') és també una metàfora.»

Mal de llengües es una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, d'alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tend

El respeto por la naturaleza, por la conservación de las especies animales y vegetales, es una inquietud creciente en nuestros días. Sin embargo, no parece que existan actitudes y sentimientos pararelelos hacia las lenguas y, de echo, segun las estimaciones de algunos linguistas, en los proximos dos o tres decenios podrian llegar a extinguirse varios centernares de ellas. esta obra es un alegato a vavor de la diversidad.