JOAN GARCIA DEL MURO SOLANS

A mitjan segle XX hi va haver una greu deriva de certa intel.lectualitat cap a la ceguesa: van ser molts -i molts importants- els pensadors que es van deixar arrossegar pel miratge d'utopies totalitàries de diversa índole. A hores d'aram però, la situació és diferent: els nostres intel.lectuals ja no cauen en miratges feixistes o stanlinistes. La situació, però, és encara més estranya, ja no els cega la bellesa d'un ideal utòpic, hi veuen molt bé, però prefereixen mirar cap a un altre costat. La vella complicitat activa ha estat transformada en complicitat de displicència.

Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2006 .Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d'autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s'aconsegueix «silenciar» qüestions d'una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d'innocents es coneix com a guerra contra el terror. La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s'han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.