CATALÁN
Com ens enganyem
-5% de dto. exclusivo web
Entrega aproximada el jueves 3 de diciembre.
No tenemos stock en nuestro almacén, pero lo pedimos urgente al distribuidor para que lo recibas muy rápido.
Sinopsis
Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2006 .
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a guerra contra el terror.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a guerra contra el terror.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.
Ficha Técnica
Editorial: Edicions Bromera, S.L.
ISBN: 9788498242003
Idioma: Catalán
Número de páginas: 200
Tiempo de lectura: 4h 42m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 13/04/2007
Año de edición: 2007
Plaza de edición: Es
Colección:
Textures
Textures
Número: 15
Alto: 23.5 cm
Ancho: 15.0 cm
Peso: 310.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de JOAN GARCIA DEL MURO SOLANS directamente en tu email
Reseñas sobre Com ens enganyem
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2006 .
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a guerra contra el terror.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no sols no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix «silenciar» qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Rwanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem intervenció humanitària allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a guerra contra el terror.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.