Recull de contes per a 10 anys on la meitat dels contes són de temps passats i l'altra de temps actuals. Els contes del dret ens expliquen fets de temps passats, com la del monstre de gel, la noia bisó o els indis Cua de Rata i Pot de Verí. Els contes del revés, en canvi, ens fan viure històries més actuals, com la d'un gos perdut, una escola amb alumnes de diverses races o uns músics que toquen al metro.
L'autor els dedica respectivament a tots aquells lectors a qui agrada pensar que en el temps de l'antigor la màgia i la meravella regien la vida dels humans i a tots aquells lectors que intenten descobrir què hi ha de màgic i meravellós a la vida d'avui, que alguns troben poc apta per a somniar i imaginar.
Ficha técnica
Ilustrador: Jordi Viladoms
Editorial: El Pirata Edicions
ISBN: 9788496569775
Idioma: Catalán
Número de páginas: 176
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 25/10/2010
Año de edición: 2010
Plaza de edición: Es
Número: 49
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Peso: 230.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Joaquim Carbó
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra