Jordi Bonet-Coll

Convidats per una fbrica de calat, un grup d'homes i dones que es guanyen la vida en un ofici tan suposa dament de tocar de peus a terra com el de vendre sabates viatgen a Galcia durant uns dies. En aquest poc temps de parntesi dels seus costums i de les seves botigues, esclaten, per, algunes relacions desptiques i egoistes que van comenar fa temps, trontollen o se separen matrimonis i es desplega, en definitiva, tot un ventall, amagat o dissimulat fins ara, de malentesos, d'equvocs, de frustracions, d'humiliacions i, al capdavall tamb, de somnis, d'ilA·lusions i d'esperances. Aix passar a Galcia, per tamb a Blavs i a Norig, llocs on viuen o on sobreviuen algunes de les persones ms directament relacionades amb aquests venedors de sabates. Crnica divertida, gil, punyent i custica de la nostra poca, s el fang que hi ha als peus de ms d'un d'aquests personatges el que es posa al descobert. En el benents, per, que, encara que es vulgui, no sempre que s'acaba trencant alguna cosa hi ha la possibilitat de poder-la tornar a confegir desprs.

Aquest és el primer llibre que s'ha escrit mai sobre el recuit. Fa només un parell de generacions, moltes pageses el feien a partir de la llet, sobretot d'ovella, i avui el continuen fent alguns artesans. Volgudament o no, al recuit se l'ha confós amb el mató, amb la quallada o amb el brossat... Però és una altra cosa. Per a Josep Pla, el recuit és "de totes les formes de llet quallada que apareixen en el mercat, el de més qualitat" i "no té possible rival". Jordi Bonet-Coll ha sabut crear al voltant del recuit una veritable biografia intensa i apassionada, fresca i intel•ligent, que dóna veu a les persones que en feien i a tot un món que girava entorn de la seva elaboració i venda. Pel camí, també ha recuperat les paraules i les receptes, una forma ancestral i popular de transformar la llet en una menja exquisida. De la seva mà visitarem pastors, ovelles i recuiteres i acabarem, segur, volent ficar-hi cullerada.

L’Enric, el protagonista d’aquesta historia, pensa que primer s’ha de viure i despres, escriure. Als noranta, va anar provant totes les substancies il·legals que hi havia al mercat fins que quasi hi va deixar la pell: van ser deu anys de viure entre drogues i rocanrol —pero mes aviat poc sexe. A poc a poc, va aconseguir canviar el vici per la bici. Llavors, va arribar el moment de l’escriure. Molts anys mes tard, la Maria —una antiga companya de l’institut— es el fil que estira tota aquesta historia, el fil, doncs que relliga aquest dietari divertit, ironic i fresc, que explica la baixada als inferns de l’Enric i el seu ascens al cim del millor que ens pot passar a tots plegats: poder continuar, encara que costi, vivint la vida.