Jordi Sebastià

Homes de negocis impertinents, estudiants d’oposi-cions avorrits, periodistes curiosos, teleoperadors con-fusos, aturats desesperats, funcionaris en viatge ofi cial, passatgers d’autobús solitaris...

Pocos conceptos políticos y filosóficos han sido utilizados —y se utilizan— de manera más perversa que el de cosmopolitismo. ¿Es realmente posible ser un "ciudadano del mundo"? ¿De què mundo? ¿Hay que reivindicar el cosmopolitismo en una sociedad como la nuestra cada vez más interrelacionada? Este ensayo pretende averiguar qué quiere decir exactamente "ser cosmopolita" y como los usos del término han variado a lo largo de la Historia. Desde su origen en la convulsa Grecia unificada bajo la fuerza de Alejandro Magno hasta su concreción en la Europa ilustrada, obnubilada por la prepotencia de la razón —de su razón—, el cosmopolitismo se ha convertido en la coartada para el proceso de brutal imposición de las formas occidentales de moral y economía que hoy conocemos con el nombre de "globalización". Pero la mayoría de los analistas y comunicadores, incluso muchos de los que condenan este proceso, continúan presentando el cosmopolitismo como una ideología "abierta", "plural" y "respetuosa". Este trabajos quiere desenmascarar la asechanza conceptual que se esconde bajo la cubierta amable de lo que en realidad es una forma más —quizá la más eficaz y sutil— de totalitarismo.

El paper de la Unió Europea ha estat qüestionat al llarg d'aquests últims anys. La crisi dels refugiats, el referéndum a Escòcia o el Brexit són alguns dels temes en els que la ciutadania ha posat en

PREMI JOANOT MARTORELLUna novel·la negra amb un punt de sarcasme que ens descobreix les clavegueres de la política europea. L'obra guanyadora d'un dels premis més antics de les lletres catalanes.El jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari i sense interès en les institucions europees; la visita li permet deixar enrere per uns dies problemes sentimentals i familiars als quals no vol enfrontar-se.A la capital d'Europa, però, s'assabenta de la imminent aprovació d'un tractat comercial que perjudicara letalment els productors de taronja valencians. Ballester, periodista escèptic però vocacional, ha detectat la notícia i decideix quedar-se a Brussel·les per esbrinar els interessos que s'amaguen darrere d'aquell acord.Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Joan s'endinsa en les clavegueres de la política, plena d'hipocresia i violència soterrada, protagonitzada per lobbistes implacables. I tanta curiositat pot resultar perillosa.«Una telefonada del director una vesprada de diumenge no pot anunciar res de bo. És gairebé segur que implicara tre­ball, més treball. Se suposa que els periodistes de l'era digi­tal hem d'estar permanentment alerta…»