JORDI SOLE I CAMARDONS

###############################################################################################################################################################################################################################################################

La primera part és un cant als nous oficis i el nou món sorgit de la Pandèmia, així com les velles impostures; la segona part és un retrat poètic de la gent de l'Alt Pirineu i el Segre; la darrera tr

Per construir aquest Diccionari Essencial Esteve Albert. El primer druida català, que vol ser una eina d'informació, de comprensió i interpretació de la vida i obra de l'activista de Dosrius, hem tri

Com es comunicarien entre si uns éssers muts d'un altre planeta però molt semblants als humans? Com es comunicarien la gent de la Terra amb aquests éssers intel·ligents? Quin paper hi podria jugar la

En un futur proper una estranya síndrome afecta la capacitat de parlar i descriure de molta gent LArnau i la Noa miren de trobar alguna explicació a aquell estrany fenomen. Des de múltples punts de vista, pensadors, metges i especialistes de tota mena hi diuen la seva. Una novel·la de ciència-ficció amb reflexions filosòfiques, sociològiques, psicològiques, polítiques o sociolingüístiques... que presenta les diferents visions del món, les contradiccions, les lluites, la sensibilitat, la bellesa i la realitat polièdrica del nostre món. Jordi Solé i Camar-dons ja havia publicat lassaig de sociolingüística de la ciència-ficció Les paraules del Ajíur(1995)ila novel·la Els silencis dEslet(l996),dues obres que formen part de la mateixa galàxia mental que aquesta novel·la que ara publiquem dins EI Grill.

Malsons i somnis del futur... és un assaig contra la invasió de les distopies de ficció que colonitzen la nostra ment i l?acció. L?autor estudia de manera crítica les aportacions positives i negatives de les utopies, distopies i catastrofismes en la novel·la, el relat, el cinema o les series i es pregunta si tot plegat no impedeix imaginar futurs millors. D?ença que la distopia ha deixat de ser un genere de la ciencia-ficcio i ha passat a ser una moda de masses i quan la distopofilia ja envaeix gairebe tota la ficcio que te a veure amb el futur, el tema central que tractem en aquest llibre ja no es nomes un assumpte entre frikis o aficionats a la ciencia-ficcio i la fantasia, es un assumpte cultural de primera magnitud, ates que del que parlem no es nomes d?histories de ficcio especulativa sino de la distopitzacio de la cultura que ens fa percebre i interpretar la realitat amb les ulleres de la distopia que utilitza una por fora mesura, invasiva i sense sortides, antihistorica, com a recurs central. I aixo no m?afecta en la meva condicio de lector sino en la meva condicio de ciutada lliure que encara creu i treballa per un mon no perfecte pero si millor.