Tetraktys“(Τετρακτύς en grec) és una figura triangular que consisteix en deu punts ordenats en quatre files, amb un, dos, tres i quatre punts en cada fila. Per a l’escola pitagòrica (segle VI ) era la figura i el nombre perfecte, el més sagrat de tots i l’essència de la seva doctrina.
L’autor diu: «Considero que la poesia no ha de quedar reclosa en l’estoig d’unes determinades formes, per aquesta raó en aquest llibre he volgut utilitzar la figura triangular de la tetraktys per elaborar «poemes» amb aquesta configuració o disposició inèdita, fent que cada punt sigui només una paraula plena, les que tenen contingut o significat lèxic (substantiu o nom, verb, adjectiu, adverbi); per tant, no tindrem en consideració les paraules buides (sense significat lèxic) que serveixen de connectors o que són articles o determinants, pronoms febles, interjeccions, conjuncions o preposicions. Es tracta, doncs, de «poemes» o escrits singulars de només quatre versos amb només 10 paraules amb significat ple. Per tant, començant per dalt el primer vers té només una paraula, el segon vers en té dos, el tercer tres i el quart quatre».
Ficha técnica
Editorial: Voliana Edicions
ISBN: 9791399158403
Idioma: Catalán
Número de páginas: 123
Encuadernación: Tapa blanda con solapas
Fecha de lanzamiento: 11/03/2026
Año de edición: 2026
Plaza de edición: Argentona
Colección:
Poesia
Poesia
Número: 41
Alto: 20.5 cm
Ancho: 12.0 cm
Peso: 180.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por JORDI SOLE I CAMARDONS
Jordi Solé Camardons (Oliana, 1959) és catedràtic de llengua catalana i literatura a Secundària, ha treballat de professor de llengua i literatura i d’Assessor LIC, va impulsar diverses publicacions i organitzacions de l’activisme ecolingüístic. El 2010 va crear Voliana Edicions. Tot i que és més conegut pels llibres de sociolingüística: Sociolingüística per a joves del segle XXI (1986 i 2012), Text i context... (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992), Història social i política de la llengua catalana (1996), Poliglotisme i raó (1998), El políedre sociolingüístic (2001), Les set tribus de la nació catalana (2004), La llengua que ens va parir (2007), Independència o mort... de la llengua (2011), també ha publicat estudis com Diccionari Essencial Esteve Albert (2015), poesia: Oficis de Pandèmia (2020) i obres en l’àmbit de la ciència-ficció: Les paraules del futur (1995), Didàctica de la literatura de ciència-ficció (Llicència d’estudis, 2000), La Síndrome dels Estranys Sons (2003), Planeta mut (2016). I durant uns anys va impartir cursos de didàctica de la ciència-ficció i va impulsar la SCCFF.