Va arribar la llum com una onada sense cos mentre notava la pell d'un altre jo que s'oblidava. No sé fins quina platja aplegárem però era molt blanca l'arena de les butxaques
Josep Lluís Roig reflecteix el desassossec de l'individu, el sofriment interior, la sensació de cansament i la pèrdua de seny. La curiositat intel·lectual que l'ha dut durant 20 anys a escriure en diversos àmbits literaris també el fa cercar noves vies d'expressió, interrogant-se sobre la formalitat del poema. És el cas d'Un boxejador entre la boira, on Roig, per aclarir alguns dels continguts dels versos, recorre a anotacions i peus de pàgina que, de nou, apareixen en format de poema.