Òscar Sarramia

LIsaïes, un vell rodamón amb barba que sempre duu un sac i sempre va acompanyat per un gos, suscita els més diversos comentaris sobre el contingut del seu sac (sovint, negatius, i sempre basats en pr

¿T’imagines un noi que pren unacosa i n’acusa un altre de lladre?¿I un país on tota la nit li implorenal sol que surti l’endemà?... ¿I unfillet que ho fa tot, tot a l’inrevés?,¿i un avi que va a esco

Un misteriós assassinat en un institut de secundària.

"Xina, xina, mandarina" és un llibre de poemes, de versos diversos i divertits, que parlem d|animals, persones i coses, que ens ajuden a descobrir l|entorn i ens ensenyen a jugar amb el llenguatge, amb la música de les paraules, la primera música que aprenen els més menuts.

Un noi camerunès veu que se li compleix el desig de venir a preparar-se esportivament a la Masia del FCBarcelona. El futur, però, també dependrà del seu esforç.

L'Òscar va ser pare i va quedar de pedra: allò no era el que li havien explicat. Tenir una criatura al seu carrec i intentar conciliar la criança amb la seva feina com a il·lustrador va ser tot un repte! Com a terapia, va dibuixar el primer any de convivència amb el seu fill, mentre reflexionava (amb molt sentit de l'humor) sobre allò que estava vivint: des del que se sua per cordar el pijama a un nadó fins al sentit més transcendental de la paternitat."M'ha caigut molta responsabilitat al damunt… Sóc un home, un mascle, un tio… i no crec haver sentit mai a la vida com afrontar la teva existència amb un fill al costat. Entre dones sí que hi ha una transmissió generacional d'informació, però com que els homes no parlem d'aquesta mena de coses… Així ens va".Té raó: es parla poc, en general, de l'experiència paterna, i els pares tampoc en parlen gaire, tot i que per a ells sol ser un canvi brutal. Si ja ho has viscut, tens tots els números de sentir-te identificat amb aquest llibre. Si estas a punt de viure-ho, prepara't per conèixer la veritat. I, en qualsevol cas, com a mínim riuras una estona.

Una gran estatua de pedra apareix en una glacera: un gran homenot amb un casc de víking al cap. L'Horaci i la Sedna, intrigats, en volen conèixer la història i comencen a investigar. Sembla que ningú no sap res fins que, en un petit poblat, es troben amb una anciana.

Òscar se convirtió en padre y se quedó perplejo: esto no era como le habían contado. Hacerse cargo de la criatura e intentar conciliar la crianza con su trabajo de ilustrador… Casi nada. Fue ilustrando el primer año de convivencia con su hijo, reflexionando (con mucho humor) sobre todo lo que estaba viviendo: desde lo complicado que es abrochar los pijamas de bebé hasta el sentido más trascendental de la paternidad."Mucha responsabilidad me ha caído encima… Soy un hombre, un macho, un varón… y no creo haber oído nunca en mi vida cómo afrontar tu existencia con un hijo al lado. En las mujeres sí que hay una transmisión generacional de información. Pero como los hombres no hablamos de este tipo de cosas… así nos va".Así es, se habla poco sobre los padres. Y los padres hablan poco sobre su experiencia, que suele ser brutal. Si ya has pasado por ello, con este libro te vas a sentir más que identificado. Si estás a punto de vivirlo, prepárate para conocer la verdad. Y en cualquiera de los casos, como poco, te vas a reír un buen rato.

El 1918 la gent de Joventut Republicana de Lleida va fer una bogeria: va construir simplement “el millor parc esportiu” i el va anomenar Camp d’Esports. La Lleida de l’epoca era una ciutat petita i la construccio d’aquest complex va suposar tota una revolucio social i un gran pas cap a la modernitzacio de la ciutat en temps de limitacions i poques alegries. El conjunt era un espai molt important d’esbarjo, entreteniment cultural i, sobretot, de foment de tota mena d’esports. Aquest llibre vol ser un homenatge il·lustrat al centenari de la construccio. El Camp d’Esports ha anat creixent paral·lelament al desenvolupament de la ciutat, i tots els canvis que s’han esdevingut en la societat lleidatana han tingut el seu reflex a les seves grades. El Camp d’Esports s’ha convertit, despres d’aquests 100 anys, en la tercera catedral de Lleida.

En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d'arreu.Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut —i no ha estat gens facil—, Sarramia i Ramon Pardina refl ecteixen la complexitat i les contradiccions d'un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge. Un lloc on hi ha tantes interrupcions que difícilment les muses t'hi trobaran treballant, i encara més difícil sera dur-hi una vida familiar tranquil·la.Tendre i crític, afectuosament irònic, bèstia a estones, perplex i divertit, lúcid i lúdic, sense nostalgia però amb la melancolia dels amors impossibles, aquest còmic és un retrat brillant d'aquella escala que era el món, on va viure el president de Barcelona.