Josep M. Madern

Un llibre amb dos grans objectius: les relacions humanes i l’absurd. contes que són veritables transgressions de la moral tradicional o d’un cert ordre establert per la força de l’habitud. Protestes

###############################################################################################################################################################################################################################################################

###############################################################################################################################################################################################################################################################

###############################################################################################################################################################################################################################################################

La Dama Negra és un llibre difícil de definir però podria dir-se que versa sobre la personificació de la Mort, que actua com si fos protagonista, actor o simple personatge, però amb poder i força indescriptibles. Així, la Dama Negra -o la Mort- s'enamora d'una dona bellíssima, ajuda a morir dignament un malalt incurable, és gentil amb l'home que mor quasi abandonat, acompanya la noieta que vol avortar a l'hospital on amenaça els doctors amb l'arma pròpia (la mort), o es mostra irritada o adolorida quan perd la persona estimada o és objecte d'engany o escarni. És a dir, com escriu Albert Turull al pròleg, la Dama Negra no és una especulació filosòfica sobre el fet de la mort, sinó una aproximació literària, lliure i distesa a la morta com una presència natural.

Sol de mitjanit és una tria prou representativa dels millors contes d'aquest autor. Un món on els sentiments, veritables protagonistes, si no són la mateixa història, dibuixen horitzons amb aquella línia tènue que sols l'emoció pot traçar. L'humor, l'atzar, la follia de la passió o els convencionalismes socials esdevindran, sovint, la clau de volta d'un destí inesperat, fins i tot absurd. Sol de mitjanit és una antologia que confirma Josep M. Madern, amb vint anys d'escriptura en català, com un luxe per a la literatura.