JOSEP MARIA SALA

ENTRAMÈS BURLESCH DE DOS ESTUDIANS QUE·S VEU SUN MODO DE PUSEIR Y SUN INGENI Personas que parlan BALDIRI, estudian PARUTXO, estudian [FORNERA] Una venedora de pa JUANA, la filla de la revenedora VELL PRIMERA JORNADA ( Yx[en] Baldiri y Parutxo, de estudians.) PARUTXO Gran és la misèria nostra! Baldiri, com o farem? Jo bé crec que abuy podrem penjar las barras al sostre, perquè en tot cas no y à, per més que los armaris miris ni la pastera regiris, un resegonet de pa. Si maña prest no·ns donam en buscar diners, és cert que en tan grave desconsert nos em de morir de fam. Jo ja no puc sofrir més, perquè t'asegur que estich tan buit de cos que lo malich me baxa fins prop del ces. Tu, que n'ets entramaliat y fas burla de totom, vejas de quin modo y com em de axir de aquest combat. BALDIRI Jesús, y que flaca basa ets estat sempre, Parutxo! May serà home matxutxo? May sebràs gobernar cassa? ................

En el panorama editorial actual no hi havia cap llibre que intentés d'entendre l'evolució de la poesia catalana contemporània a partir de les seves relacions amb la modernitat estètica, fins arribar a l'anàlisi d'alguns dels autors més importants i a la discussió sobre les característiques i les mancances de les últimes dècades. Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani mostra, així, el pensament i la pràctica de la tradició poètica més recent, i ho fa des d'una interpretació personal i profunda, que convida a la reflexió, al debat seriós sobre el moment actual, l'autonomia del signe poètic i la funció del poeta. Aquest assaig, sempre ben argumentat, ajuda, doncs, a comprendre els orígens distints i els diversos corrents que conviuen dins la lírica actual, tot situant-la en el si de les poètiques europees i en el marc dels canvis que han experimentat tant les paraules com les coses. L'autor, Josep Maria Sala-Valldaura, catedràtic de literatura a la Universitat de Lleida, hi aboca la seva llarga experiència com a poeta i com a crític i assagista.

Josep Maria Sala Valldaura ens ofereix una panoramica eficient del teatre representat a Catalunya al llarg de deu segles, des de l%u2019Edat Mitjana fins avui. Per assolir aquest repte combina dos metodes d%u2019estudi: l%u2019un, que posa l%u2019accent en la %ABrepresentacio %BB, analitza la dramaturgia, la teatralitat dels espectacles, les festes o les cerimonies, sense tenir gaire en compte l%u2019existencia d%u2019un text literari; l%u2019altre, a partir de la nocio de %ABliteratura dramatica%BB, posa en primer pla el fet literari. El llib re no planteja cap escissio entre el teatre antic i el modern, si be dibuixa tres fases cronologiques en la historia del teatre a Catalunya: un periode de teatralitat no literaria, que arriba fins a les acaballes del segle XVI; la professionalitzacio d%u2019u n teatre a la italiana, que es difon i comercialitza en castella fins a mitjan segle XIX; i els darrers cent-cinquanta anys, quan es recupera el catala sense abandonar el castella i quan tornen els espectacles de carrer.