JOSEP MARIA SEGARRA

Després d'anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la brugesia barcelonina dels anys trenta, que passa del difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel•la. Una novel•la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat i la més baixa, pels seus salons, les seves sales de juntes, els seus cenacles i els seus bordells. Vida privada ha estat considerada la novel•la emblemàtica de Barcelona.

Les cinc obres dramàtiques de Sagarra reunides en el volum 17 segueixen cronològicament, pel que fa a l'estrena, les presentades en el volum 16. La careta prolonga la línia de poemes dramàtics breus en un acte, on Sagarra fa un intent molt estimable d'oferir unes peces d'expressió més intensa, essencials i vinculades a la cançó popular tradicional. De l'altra, Marçal Prior, és un dels textos més ambiciosos de tot el teatre sagarrià. Marçal Prior és una nova afirmació de la tradició familiar, basada en la possessió de la terra i la transmissió patrimonial, davant les vel·leïtats individualistes del personatge central, que acaba sent recuperat per la força d'aquesta tradició. També hi ha lloc per a la comèdia en vers, representada per Un estudiant de Vic. La novetat del volum, la trobem en La màscara i La follia del desig. Són dues peces amb elements melodramàtics molt clars amb les quals l'autor s'aproxima a la tradició vuitcentista que girava entorn de la denúncia de la hipocresia

Un poema per començar a llegir poesia i dir els poemes de memòria.