Josep Pous i Pagès

Massa sovint, els governs conspiren contra la llibertat de la seva gent. El vell Gori, el mistaire protagonista d’aquest llibre, veu com l’Estat declara monopoli la fabricació de mistos i li impedeix

Molt diferent, per l estil i pel contingut, de les obres que va publicar abans de la guerra civil, aquest llibre es pot considerar el testament vital i literari de Josep Pous i Pages. Les narracions que s hi apleguen, escrites a l exili frances i molt infludes pels Pensaments de Pascal, son una magnifica descripcio de la miseria i la grandesa de la condicio humana: la tragica soledat de l expatriat, les angºnies de viure una guerra rere l altra, l angoixa existencial del vagabund, pero tambe els agradables records de la infantesa, l esplendor del paisatge, la joia de la mºsica o la bonhomia de la gent donen a aquestes pagines una bellesa poetica realment admirable.

Josep Pous i Pages (Figueres, 1873-Barcelona, 1952). Escriptor empordanes, es dona a coneixer amb les peces teatrals"Sol ixent"i"El mestre nou", un genere en el cual va sobresortir amb"Rocabruna, el bandoler","Senyora avia, vol marit","Lendema de bodes","Papallones"i"Rei i senyor". De la seva produccio narrativa destaca"Quan es fa nosa","Per la vida", el recull de narracions"Empordaneses", el llibre de proses poetiques"De la pau i del combat"i, sobretot, la seva obra mes coneguda:"La vida i la mort den Jordi Fraginals". Com a periodista, va ser col·laborador de"Catalunya artistica"i d"El Poble Catala", on el 1909 va publicar un article com a consequencia del qual va ser empresonat; lestada a la preso li va inspirar"De lergastula". Aixi mateix, va escriure"De la pau i del combat","Tota la saviesa daquest mon"i"Pere Coromines i el seu temps". El 1937 va ser elegit president de la Institucio de les Lletres Catalanes. El gener de 1939 sexilia a França, on comença la redaccio del"Dietari de lexili i de la guerra", que revela langoixa biologica de la soledat de lhome i lidentifica amb el naufrag, amb el vagabund, amb el sentiment tragic de la vida. Al"Dietari"hi ha una continua imbricacio entre la calma aparent dels bulevards de Paris, o del paisatge dOlliergues, on havia trobat refugi, i el ressons de la Segona Guerra Mundial cada vegada mes propera. El 1944, quan retorna de lexili, va fundar i presidir el Consell Nacional de la Democracia Catalana, que, tret dels comunistes, reunia les forces politiques doposicio al franquisme a Catalunya.

Aquesta obra es una plasmació completa de les teories individualistes del modernisme, que plantegen un problema d’abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l’ambient. La novel·la presenta una “vida”, des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar al desti imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura.