Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873-Barcelona, 1952). Escriptor empordanès, es donà a conèixer amb les peces teatrals"Sol ixent"i"El mestre nou", un gènere en el cual va sobresortir amb"Rocabruna, el bandoler","Senyora àvia, vol marit","Lendemà de bodes","Papallones"i"Rei i senyor". De la seva producció narrativa destaca"Quan es fa nosa","Per la vida", el recull de narracions"Empordaneses", el llibre de proses poètiques"De la pau i del combat"i, sobretot, la seva obra més coneguda:"La vida i la mort den Jordi Fraginals". Com a periodista, va ser col·laborador de"Catalunya artística"i d"El Poble Català", on el 1909 va publicar un article com a conseqüència del qual va ser empresonat; lestada a la presó li va inspirar"De lergàstula". Així mateix, va escriure"De la pau i del combat","Tota la saviesa daquest món"i"Pere Coromines i el seu temps". El 1937 va ser elegit president de la Institució de les Lletres Catalanes. El gener de 1939 sexilià a França, on començà la redacció del"Dietari de lexili i de la guerra", que revela langoixa biològica de la soledat de lhome i lidentifica amb el nàufrag, amb el vagabund, amb el sentiment tràgic de la vida. Al"Dietari"hi ha una contínua imbricació entre la calma aparent dels bulevards de París, o del paisatge dOlliergues, on havia trobat refugi, i el ressons de la Segona Guerra Mundial cada vegada més propera. El 1944, quan retorna de lexili, va fundar i presidir el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, que, tret dels comunistes, reunia les forces polítiques doposició al franquisme a Catalunya.