Juli Disla (Aldaia, 1976) escriu, estrena i publica la majoria de les seves obres: A poqueta nit (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, Swimming pool (2000) nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, Castigats (2001) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil, Conxín, l'elegida (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, entre altres. Ara, amb La ràbia que em fas (2009) obté el XXXVI Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.Participa en l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors en Cotxes (1999), Un de sol (1999), Dies d'ensalada (2000) o Construyendo a Verónica (2006) i en la realització de peces curtes, adaptacions, versions i guions per a televisió com ara Autoindefinits per a Canal 9.
Recibe novedades de JULI DISLA directamente en tu email
La ràbia que em fas és un retrat de les dificultats que molts joves de trenta anys tenen alhora de prendre les regnes de les seves vides i començar a prendre decisions. En Ramon, en Samuel, l'Eva, la Maria i en Víctor són companys de feina. Durant un sopar d'empresa tenen l'oportunitat de trobar-se en un ambient més distès que els permet compartir les seves angoixes professionals, les inseguretats relacionades amb els lligams de la parella, les crisis amoroses, inclús les fantasies eròtiques que alguns tenen amb els companys de feina. El marc escènic que dóna lloc a aquestes converses és el dels lavabos d'homes i de dones que hi ha en aquest local de copes, on les confessions i les passions que sorgiran entre ells tindran un nexe comú: la ràbia i la ira que els impulsa a tots i cadascun d'ells no tenir la suficient gosadia per afrontar de cara els propis problemes i a posicionar-s'hi, cara a cara.
A Tina li agrada tafanejar-ho tot, Tana no sap com ho fa però sempre s'embruta, i a Tino, encara que vol, no li agrada menjar. Són infants desobedients i roïns i estan... Castigats! A l'habitació dels càstigs es trobaran amb el gran malèfic Tirant Tumpet, el qual s'encar-regarà de fer-los complir el seu càstig. Vols saber quin és?