LLUIS MUNTADA I VENDRELL

Els moviments involuntaris ens explica la història del David, un noi de Saïllana, un poblet fronterer de l'Empordà, sobre la ratlla de França. Viu amb la seva mare vídua i un cosí orfe, en Pol, una mena de germà gran amb un gran poder de seducció que fascina en David fins a tal punt que tota la seva vida es converteix en un intent d'empeltar-se de la personalitat del seu cosí. En aquesta obsessió malaltissa, plena de projeccions i fantasies, hi apareix l'Agnès, una noia francesa de l'altra banda de la frontera que assisteix a la mateixa escola a Saïllana. Ella serà per al David un altre mirall on reconeixerà la fascinació del seu cosí i el seu propi desig. Al llarg d'aquesta novel•la assistim al creixement d'aquests dos cosins i de l'Agnès, dona volàtil i apassionada que desprèn una gran sensualitat. David es convertirà amb els anys en un futbolista professional, que s'adonarà amb gran tristesa de les seves limitacions futbolístiques el dia que descobreixi el geni de Maradona. El tractament literaria del futbol és -juntament amb l'exploració dels límits més perversos de la sexualitat- un dels ingredients més originals d'aquesta novel•la.

Els relats que conformen Canvi d'agulles circulen al ritme del pas dels trens i mostren fragments fugissers de les vides de diferents personatges que, aparentment, no tenen res en comú

"També sabia -era inevitable no saber-ho- que la Magda adorava l'Àlex. A ella li agradava plantejar-ho d'aquesta manera: si hagués pogut garbellar tots els individus masculins de l'espècie humana que havien existit a la faç de la Terra en tots els temps de la història bípeda, no n'hauria trobat cap altre com l'Àlex. «És com el meu vaixell trencaglaç. És com si l'Àlex visqués sempre tres segons per davant meu. Ell aprofita aquesta anticipació per anar-me aplanant el camí, per desbrossar-me'l, apartar-me'n els entrebancs, preveure'm, entendre'm, i tot això sense que jo ho noti…», li va dir una vegada la Magda, envaïda per un rampell de nostalgia sense sentiment de culpa, entre els llençols entebeïts de l'habitació d'un hotel de Ginebra, des d'on aquell capvespre, després d'haver fet l'amor sabent que encara els quedava la nit salvatge per endavant, tots dos contemplaven la fúria desmaiada del color sanguina del sol abeurant-se a les aigües de coure esmaltat del llac Leman".