Artemísia neix després dun viatge que M. Àngels Anglada va fer a Mitilene lany 1988 en companyia de la seva germana.
La història ens parla de lamor del violinista català, Climent Moragues, per una
Glauca de Quios és una dona fascinant. Ella mateixa ens relata, ja des de la seva vellesa, el que ha estat la seva vida a la manera dels grans poemes èpics de la tradició hellenística. Glauca pertan
Els abusos, els càstigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, Sauckel, afeccionat a la música clàssica, descobreix l'autèntic ofici d'en Daniel i decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. En Daniel posa fil a l'agulla, però no es pot ni imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec.
Aquest volum ofereix la selecció de tots els articles de temàtica literària que M. Àngels Anglada va escriure, entre el 1971 i el 1998, per a les múltiples publicacions periodiques en que col·laborà
A causa d'una malaltia del jove Aram i una promesa que fa la seva mare, Maryk, de pelegrinar fins al monestir de Narek si el noi es cura, Aram i la seva mare s'escapen de la mort, que arriba sense pietat quan el govern turc decideix eliminar el poble armeni, entre 1915 i 1916. Quadern d'Aram explica el recorregut vital de mare i fill, amb la pena i l'esperança al seu interior, un viatge iniciàtic a través de la Mediterrània que fa que Aram perdi de cop «la pell de nen». Estudi preliminar a cura de Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona i membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Propostes de treball i materials complementaris a cura d'Eusebi Ayensa i Prat, llicenciat en Filologia Clàssica, autor de diversos treballs d'investigació sobre Maria Àngels Anglada i curador de les seves Obres Completes, publicades per Edicions 62.
La grua Estontola, cansada destar quieta davant dun edifici a mig construir, es posa a caminar. Reposant de dia i caminant de nit, sen va cap al Pirineu. Tot allo li agrada tant que decideix quedar-shi. I al final arriba a ser alguna cosa mes que una grua.
Al camp d'extermini d'Auschwitz les condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracovia que sobrevi
