«Ves on vulguis, però guarda't de tocar el port de la reina d'Hongria.»
Vet aquí una novel·la d'aventures, que se situa a les acaballes del segle XVIII, quan Barcelona es refà de les seves misèries i
La Carola Milà, nascuda amb el segle xx, no lluita únicament per la igualtat sinó, sobretot, per assolir l'equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat, sense l'ajut dels homes. Carola, una dona que des dels seus orígens com a filla il·legítima s'ha esforçat per trobar un lloc digne dins la societat, ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida, unes altres, com a actriu. Quan, el 1968, retirada a Mallorca, té l'ocasió de posar per escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d'ella, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps.
Història de la Carola Milà, una dona que, a diferència de les protagonistes de les anteriors novel·les de Maria Aurèlia Capmany, és una dona pràcticament sense passat: el pes de l'estirp és subst
Quan arriba a Albània en cerca d'un ric hereu nord-americà desaparegut en circumstàncies estranyes, en Marc queda fascinat per l'exotisme del país. Enamorat de la Manola, una dona inescrutable de la burgesia local, en Marc ajorna la recerca del jove, i les seves notes esdevenen una reflexió sobre la història i la cultura d'aquell país. Una reflexió que es converteix en un viatge interior del personatge a la recerca de la pròpia identitat. Una de les primeres novel·les policíaques en català a l'estil de les del gènere conreat a bastament en la literatura anglosaxona, que Maria Aurèlia Capmany transferí a la nostra narrativa.
Durant els darrers anys semblava que can Oliver hagués estat un lloc d’infortuni. En Joanet, l’hereu i promès de la Margalida Ponsa des que tenia un any i mig, havia desaparegut feia anys després d’e
Cadaques, Sitges y Caldetes. Varios veraneantes gozan de las vacaciones en situaciones similares pero en momentos históricos muy diferentes: durante julio de 1968, el 17 de julio de 1936 y el 30 de julio de 1909. A traves de este recorrido por el tiempo, el espectaculo se transforma en un espejo del inmovilismo y el hermetismo de la burguesia catalana.
Durant els darrers anys semblava que can Oliver hagués estat un lloc d'infortuni. En Joanet, l'hereu i promès de la Margalida Ponsa des que tenia un any i mig, havia desaparegut feia anys després d'embarcar-se per fer el cors. També en Martí, el segon dels fills, feia molt de temps que s'havia embarcat en el Benavenurat i ja no se'n va saber res més. Cap dels dos germans va fer cas de la vella Ciril·la quan els deia que no anessin al port de la reina d'Hongria. Som a les acaballes dels segle XVIII i la mar Mediterrània és l'espai on lluiten les grans potències per la supremacia en el món. Aquest és l'escenari de les aventures d'en Macià, el tercer dels fills del vell Oliver, que un 6 de setembre de 1798 embarca en el xabec de nom Afortunat per anar a cercar els germans desapareguts. Enfila rumb a la ciutat de Fiume, que en aquell moment pertanyia al regne d'Hongria.
El primer llibre grafic obertament feminista de la historia postfranquista, amb textos de Maria Aurelia Capmany i fotografies de Colita i publicat el 1977, es avui practicament impossible de trobar. La primera edicio va ser immediatament segrestada per les estructures franquistes que encara imperaven en plena transicio democratica. L’arxiu Colita Fotografia, l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Terranova, despres de mes de dos anys de localitzacio i restauracio dels negatius, sempre sota la supervisio i aprovacio de la fotografa Colita, han repres el curs natural d’un llibre excepcional que no s’hauria d’haver interromput mai.
Nica y Nano parecen cortadas por el mismo patrón. Nadie mejor que la niña entiende a este gato negro salvaje y mala bestia que anda por casa y se apodera de ella como un espectro caprichoso. Son, en realidad, dos bestias libres e irreductibles, que ruedan
La Nica i el Nano semblen fets d’una mateixa pasta. Ningú entén tan bé com la nena els capricis d𠆚quest gat negre salvatge i mala bèstia que ronda per casa i se n𠆚podera com un
Maria Aurèlia Capmany da voz a mujeres reales y ficticias, que hablarán, a lo largo de una recopilación de cartas, sobre la situación de la mujer y el feminismo, desde el punto crítico e irónico de l
