Màrius Sampere

(Barcelona, 1928) s’educa a les escoles del Guinardó, a l’Institut Balmes i en una acadèmia. De 1944 al final de la dictadura treballa en el món de la fotografia i la publicitat a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet. Amb la Transició, es fa funcionari de l’administració en qüestions d’assessoria i normalització lingüística.
El 1958 comença a escriure poesia en català. Amb L’home i el límit guanya el Carles Riba (1963). El 1975 publica Poemes de baixa freqüència, on aplega la meitat de la seva producció entre 1963 i 1973. El 1982 guanya el Jordi de Sant Jordi a València amb Samsara.
Finalista del Vicent Andrés Estellés amb Qüestions menors (1983), l’any següent és guardonat amb el Miquel de Palol de Girona amb Llibre de les inauguracions.
Després publica Oniris i el tret del caçador (1987), L’ocell que udola (1990), entre d'altres...
Darrerament ha publicat Subllum (premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Les imminències, Mutacions, llibre de bibliòfil amb Miquel Plana (2003), Jerarquies, Iconograma (bilingüe, 2004) i Ens trobarem a fora (2006).
Sampere