Amb domini de la llengua i dels recursos narratius, sense oblidar el lirisme mesurat que el caracteritza, ni la ironia, Martí Sunyol ofereix als seus lectors, tres anys després de la reeixida novel·la La carena, aquest conjunt de 26 contes en els quals els personatges, tots els quotidians, es prenen l'aventura del viure amb resignació i amb un toc romàntic i oníric que captiva. La plaça del tobogan, títol manllevat d'un dels relats d'aquest recull, consolida l'autor dins de la narrativa.
La carenaens apropa a una literatura clara, de tempo equilibrat i on el lirisme no desvirtua la tensió que viu el protagonista al llarg de la seva vida. Fill d'unes circumstàncies tristes i tràgiques
En Narcís és un funcionari eficient, aficionat a l'òpera i a la filatèlia, que, un diumenge al matí, es veu sorprès per una troballa inesperada: al fons d'una capsa plena de segells hi apareix la fotografia, antiga i esgrogueïda, d'algú que no coneix. A partir d'aquest fet, i a mesura que la resta de personatges van entrant en escena, Martí Sunyol ens condueix amb mà experta a través d'una trama no exempta d'un cert misteri i esquitxada d'oportunes referències històriques, artístiques i polítiques, que explora els ressorts que desencadenen els sentiments humans i ens convida a reflexionar sobre la transcendència dels detalls, aparentment banals, que poden arribar a canviar el signe d'unes vides.