Mercè Rodoreda

Amb estudi introductori i propostes didàctiques de Neus Real.Aloma, editada inicialment el 1938, es la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Merce Rodoreda. És l'únic t

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excentrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradis a la terra. Pero sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracas de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivencia. Amb un epileg de Roser Porta.

Autora de lectura necesaria. Nueva edición revisada de un título clásico y fundamental en la literatura española del siglo XX.

"Una família, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. M'agradava pensar que la família seria rica, amb una senyora fora de casta. Desnivellada, d'origen modest... Sentia que la novel·la seria difícil, que exigiria molts personatges..."

Si bien en ocasiones su imponente obra novelística (La plaza del Diamante, La calle de las Camelias, Jardín junto al mar, Cuánta, cuánta guerra...) ha hecho sombra a su cuentística, Mercè Rodoreda es autora de algunos de los relatos más antologados, traducidos y elogiados del siglo xx. Este volumen recoge sus cuatro libros dedicados al género: Veintidós cuentos (que le valió el Premio Víctor Català 1957), Mi Cristina y otros cuentos (1967), Parecía de seda y otros cuentos (1978), que contiene textos tan célebres como "Orleans, 3 kilómetros", "Ron Negrita" o el propio "Parecía de seda", y el originalísimo libro que en 1980 publicó con el título Viajes y flores (Premio de la Crítica Serra d´Or, Premio Ciudad de Barcelona y Premio Nacional de la Crítica), que, en un guiño tanto a Borges como a Michaux, alberga relatos de viajes extraordinarios junto una impresionante y bellísima botánica de flores tan inolvidables como la "Flor desesperada", la "Flor delirio" o la "Flor melindre". En su conjunto, una variada y espléndida gavilla de textos que permite apreciar tanto la fértil imaginación de Rodoreda como la acerada sensibilidad de su prosa. La profundidad y belleza de su estilo, su innegable talento para la creación de personajes femeninos y su perspicacia para captar la esencia de los ambientes en que sitúa sus obras han convertido a Rodoreda en uno de los grandes clásicos de la literatura europea del siglo XX. El 2008 es el Año Rodoreda, y, además de numerosas ediciones, son muchas las actividades que se han programado al respecto: el espectacular montaje teatral sobre La plaza del Diamante del TNC ha iniciado ya la gira que en mayo lo

«Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada». Així comença la història de Cecília Ce, escrita just després de "La plaça del Diamant

Per primer cop a labutxaca, una novel·la de Mercè Rodoreda.Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja m

Una nova edició de LA PLAÇA DEL DIAMANT, amb el text revisat i material inèdit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dóna un capítol

Mercé Rodoreda és una autora "que és indiscutiblement la més important de les lletres catalanes contemporánies" (Carme Arnau, "Mercé Rodoreda, vint anys després". Avui, 10.4.2016). Aquesta béstia recull fragments de les seves obres principals, com Viatges i flors, La Mort i la Primavera, La plaça del Diamant, Mirall trencat o Quanta, quanta guerra..., escollits per la força lirica que emanen i per la representativitat de l'estil; aixi com una mostra de la seva obra poetica, encara força desconeguda, i de la seva correspondencia amb l'editor Joan Sales, que il·lustra la sornegueria intel·ligent de l'autora i la dedicacio absoluta amb que es va bolcar a la seva obra.

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el més fascinador i punyent del món literari de l'autora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de maduresa al costat d'altres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull d'una força lírica extraordinària que abasta, en les seves dues parts, tot l'arc de la plenitud creativa rodorediana.

Acaso la mejor novela catalana del siglo, ésta fue publicada en 1966 y profusamente traducida y reeditada. En ella, la sencilla historia de una mujer se carga de una profunda significación al condensar la evocación de toda una forma de vida que agoniza.