Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996) es uno de los autores más destacados de la literatura mallorquina de la segunda mitad del siglo xx. Poeta y narrador, toda su obra responde a un único impulso de crear belleza en la búsqueda de sentidos a la naturaleza paradójica y frágil de los seres humanos. Seis novelas -Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974), L'endemà de mai (1978), Panorama amb dona (1983), Els déus inaccesibles (1987), Illa Flaubert (1990)-, dos libros de narraciones -La rara anatomia dels centaures (1979) y Crónica lasciva d'una decadencia (1995)- y seis libros de poemas -Poemes a Nai (1965), Biografia (1974), Paràbola i clam de la cosa humana (1974), La bellesa de l'home (1979), Llibre de benaventurances (1980) y El pis de la badia (1992)- componen una obra que alcanza universalidad gracias al arraigo decidido en la realidad histórica de la que nace y que es, a la vez, testimonio de la finura de espíritu y de la clara actitud moral ante el hecho estético.
Amb el tancament definitiu del corpus literari del nostre escriptor, l'obra poètica de Miquel Àngel Riera ens mostra el camí recorregut des dels seus inicis fins al final de la seva vida. Molt més que no pas l'obra narrativa, la poesia de Riera ens dóna les claus per comprendre quina fou la manera d'entendre la literatura i, naturalment, la vida humana segons el nostre autor. En aquest sentit, reunir tots els poemaris de l'escriptor manacorí i anotar-ne les correccions i variacions d'entre les diferents edicions serveix per molt més que per establir la forma definitiva i completa dels seus textos: serveix per tenir una perspectiva global i completa del recorregut humà i literari d'un dels escriptors més importants que va donar Mallorca al segle XX. (Del pròleg de Pere Rosselló)
