ROSER SOLA

«Jec situada sota un focus molt dèbil de llum i em transmet poca esperança. Ones de foscor inunden el meu esperit, tènuement he reflectit la meva por. La paraula, la millor aliança, companya de sensacions per plasmar, preocupacions fetes poesia. Cada un dels passos que ressegueixen la meva ment són camins perduts sense claror, són llacs d'acer. Una cigarreta mal apagada provoca glops de fum sense mesura. Són les nou i cinc, el rellotge s'atura. Jec encara situada sota un focus molt dèbil, de llum gelada.» (poema DEBILITAT) © Roser Solà, 2009

El volum que el lector té a les mans consta de trenta poemes sota un títol tan suggeridor com metafòric. Els versos, de temàtica força diversa, se'ns ofereixen com un regal als sentits i a l'ànima. La majoria beuen de les fonts de la nostàlgia i prenen un caire enyoradís, tot configurant-se en un to d'intimitat i de tendresa. Amb aquesta obra, Roser Solà signa el seu primer llibre de poemes.

Joan Vilaregut i Albafull, malgrat ser un industrial influent, es va mantenir fidel als ideals progressistes. Des de la ciutat de Barcelona va intentar consolidar el triomf del liberalisme sempre al si del progressisme, tant des de les institucions politiques com des de les economiques.

Aquest llibre recull la història dun fenomen pedagògic singular: LEscola Ton i Guida. Linterès que suscita aquesta escola arrenca del fet que no tan sols va ser una escola activa pionera de la renovació pedagògica que alguns educadors van emprendre en la dècada dels cinquanta a Catalunya (Talitha, Costa i Llobera, Sant Gregori, Betània...) sinó també perquè la seva fundadora, M. Antònia Canals, va copsar, a començaments del seixanta, que hi havia una Barcelona totalment nova, La Barcelona de la immigració i del suburbi, a la qual va volar portar també la mateixa qualitat educativa que proporcionava aquest moviment renovador, amb lobjectiu de donar als seus infants una veritable igualtat doportunitats. Lexperiència de Ton i Guida (1962 - 1994) esdevé també un testimoni del capgirament sociopolític i pedagògic que va marcar el nostre país els anys setanta, fins a arribar a ser una clara opció descola pública, però les exigències pedagògiques daquesta opció, dacord amb els nous temps, van propiciar-ne la fusió amb una altra escola i la transformació en una nova realitat educativa.