📗 Libro en catalán A PUNT DE TOCAR EL CEL DE XOCOLATA

«Jec situada sota un focus molt dèbil de llum i em transmet poca esperança. Ones de foscor inunden el meu esperit, tènuement he reflectit la meva por. La paraula, la millor aliança, companya de sensacions per plasmar, preocupacions fetes poesia. Cada un dels passos que ressegueixen la meva ment són camins perduts sense claror, són llacs d’acer. Una cigarreta mal apagada provoca glops de fum sense mesura. Són les nou i cinc, el rellotge s’atura. Jec encara situada sota un focus molt dèbil, de llum gelada.» (poema DEBILITAT) © Roser Solà, 2009