Rywka Bajla Lipszyc (15 de setembre 1929 -? 1945) va ser una adolescent polonesa-jueva que va escriure un diari personal mentre vivia al gueto de Lodz (Polònia) durant l'Holocaust. Va sobreviure a la deportació al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, i al seu trasllat al camp de Gross-Rosen on va ser condemnada a treballs forçosos al subcamp de Christianstadt. També va sobreviure a una marxa de la mort cap a Bergen-Belsen, i va viure per veure el seu alliberament l'abril de 1945. Massa malalta per ser evacuada, va ser traslladada a un hospital a Niendorf. Allà és on acaba el registre de la seva vida. El seu diari, de 112 pàgines, va ser escrit entre octubre 1943 i abril de 1944 en polonès. Rywka Lipszyc va ser un dels centenars de milers d’adolescents jueus de l’Europa ocupada pels nazis que mai no van tenir l’oportunitat de viure els plaers i les tribulacions típiques de l’adolescència. Com ella, cadascun d’ells tenia esperances i somnis, pors i penes, alegries i amors. Massa pocs van sobreviure, i dels que van morir, només uns quants van deixar un testimoni escrit de la seva vida. Dediquem aquest llibre a aquells joves les paraules dels quals s’han perdut per sempre, i a les seves famílies.
Recibe novedades de RYWKA LIPSZYC directamente en tu email
"Un document històric necessari per entendre com es va viure dins d’un dels guetos més grans de Polònia"Una mena de nou Diari d'Anna Frank: emotiu, corprenedor, ple de vitalitat, pors, ràbia, anhels
El diario verídico de Rywka Lipszyc, una joven superviviente de Auschwitz. Uno de los testimonios más desgarradores del Holocausto, perdido durante años, ve la luz por primera vez a nivel internacional. Rywka Lipszyc fue una chica judia de catorce años que vivio en el ghetto de Ldz, en Polonia. Entre 1943 y 1944 escribio un diario, en el que nos cuenta no solo los horrores de los que es testigo, sino tambien quienes son sus amigos y su familia, como le va en el trabajo y en la escuela, y cuales son sus sueños y esperanzas para el futuro. El diario fue hallado por una doctora del ejercito ruso en el crematorio de Auschwitz, que lo guardo como un tesoro. Ahora, setenta años despues, se ha conseguido traducir, revelando este maravilloso testimonio de como la vida transcurre incluso en los tiempos mas oscuros, sacando a relucir lo mas brillante del espiritu humano.