Tania Juste

En El hospital de los pobres transcurren la vida, el amor y la pasión por la medicina y el arte gracias a una serie de personajes vinculados al Hospital de Sant Pau: médicos, artistas y mujeres pioneras que tratan de construir su felicidad al mismo tiempo que se elevan los muros de los pabellones modernistas. Juntos haran realidad el sueño de un nuevo hospital para los pobres de la ciudad, donde la ciencia y el arte se daran la mano de forma magistral.

Una novela que recrea la construcción del emblemático hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona, un icono del modernismoEn el hospital de los pobres transcurren la vida, el amor y la pasión por la medicina y el arte gracias a una serie de personajes vinculados al Hospital de Sant Pau: medicos, artistas y mujeres pioneras que tratan de construir su felicidad al mismo tiempo que se elevan los muros de los pabellones modernistas. Juntos haran realidad el sueño de un nuevo hospital para los pobres de la ciudad, donde la ciencia y el arte se daran la mano de forma magistral.

La gran novel·la sobre la construcció de l'Hospital de Sant Pau, el conjunt modernista més imponent de tots els tempsBarcelona, finals del segle XIX. L’hospital de la Santa Creu agonitza dins els vel

A la Barcelona del 1924, una jove de vint-i-tres anys veu com la vida li canvia de forma inexorable. El pare és mort, i cal que ella i la mare facin de modistes a casa per tirar endavant. Són temps convulsos i la joventut de la Isabel la mou a rebelar-se. Vol sortir de casa, aprendre un ofici, amarar-se de la vitalitat que li entra pels porus quan passeja pels carrers de Barcelona. En els anys que transcorren fins a la proclamacio de la II Republica, la Isabel veura com la tenacitat te recompensa, pero tambe com el desti es capaç de ferir les il·lusions i de fer-les rebrotar. Tania Juste (Barcelona, 1972) es llicenciada en Geografia i Historia per la Universitat de Barcelona. Despres d'uns anys dedicada al mon de la imatge i la comunicacio en el sector textil, i a la programacio de viatges culturals, es llança a la recerca d'un episodi historic que l'apassiona: la Barcelona dels anys vint i trenta. De l'estudi d'aquest temps neix la seva primera novel·la, A flor de pell.

L'amor pot sobreviure al temps, la guerra i l'exili?"El dia que vaig coneixer la Rosa vaig pensar que seria la meva dona.Era tot el que un home podia desitjar. Tenia uns cabells negres lluents que s'arrissaven fins al clatell. Ah, i quin clatell... Segur que era suau com la pell d'un pressec. Pero no va ser aixo el que mes em va atreure d'ella. Van ser els seus ulls: uns ulls que parlaven de somnis i de promeses; de ganes de divertir-se; de futur, en un clar desafiament als temps de fam i de guerra que viviem aleshores".Barcelona, juny de 1938. Josep Savall, un jove mecanic de l'aviacio de la Republica, coneix la Rosa a la revetlla de Sant Joan. La seva incipient relacio es veura interrompuda per les vicissituds d'una guerra que esta a punt de mostrar la seva cara mes cruenta. L'un des dels camps d'aviacio on els caces surten cada dia cap al front i l'altra des d'una Barcelona amenaçada per les bombes, inicien una correspondencia que no saben on els portara. Un desti incert, unes vivencies mai imaginades posaran a prova l'amor i les esperances d'una joventut robada.