Tània Juste

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va publicar la seva primera noveŀla, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama). El 2012 va publicar Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una noveŀla coral ambientada als primers anys del segle XX durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 va rebre el Premi Nèstor Luján de Noveŀla Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 va publicar Passatge al nou món, una travessia transatlàntica que el 1918 porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia. El 2021 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb Amor a l'art.
Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també fa coŀlaboracions en llibres coŀlectius i en revistes i participa en activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i en l’organització de rutes literàries.
(Web) taniajuste.com
(Twitter) @TaniaJuste