Tomeu Matamalas Grimalt

Venècia de 1511. Alexis Stravos, un pintor de setanta-dos anys, acaba de perdre la seva esposa. Amb l'esperança de distreure's del punyent dolor que l'atabala i passar comptes amb ell mateix, decideix anotar el que ha estat la seva vida fins aleshores i enviar l'escrit a Nícies, un entranyable personatge que resideix a Antígona. En aquesta petita illa, propera a Constantinoble, molts anys enrere Alexis hi pass quatre mesos que foren decisius per a la seva vida. En les memòries, Alexis conta a Nícies les circumstncies del seu naixement al mercat d'esclaus de Constantinoble, la tragèdia de la conquesta de la ciutat per part dels turcs, el seu any d'esclavatge i el lligam que establí durant aquest període amb qui esdevindria el Patriarca de la nova Comunitat Ortodoxa de Bizanci. Li confessa, Alexis a Nícies, la seva fascinació pel món de la pintura i el paper que desenvolup com a pintor en la reconstrucció de Constantinoble; i li conta, també, la trobada amb Gentile Bellini, l'extraordinari retratista veneci arribat a Orient per satisfer els desitjos d'acostament cultural amb Occident del gran Sold turc Mehmett II, una trobada que fou determinant en la decisió de traslladar-se a Venècia. I finalment, Alexis explica en l'escrit a Nícies la relació que va mantenir amb tres dones excepcionals, molt diferents entre sí, que li condicionaren la vida...

Premi Blai Bellver de Narrativa 2003 Tot comença quan el pintor florentí Andrea del Castagno mata i mor per un quadern en què hi ha escrits els secrets de la innovadora tècnica de l'oli. Una frase enigmàtica, que algú va anotar en una de les pàgines d'aquest quadern, desenca-denarà una allau d'esdeveniments que duran els protagonistes a Bruges, València, Barcelona i Mallorca, llocs aparentment desconnectats però als quals viuen persones que, de manera inconscient, van deixant enrere el món medieval, centrat en Déu, i comencen a pensar en la possibilitat de controlar el seu propi destí. Pintors, prínceps, dones de bellesa vertiginosa, banquers, filòsofs, científics i navegants es passegen en Les rares pedres fines, Premi Blai Bellver de Narrativa 2003, per la Florència dels palaus magnífics, de les valuoses obres d'art i de les fabuloses riqueses, però també per l'altra Florència sòrdida i perillosa, on es couen passions, intrigues, crims i corrupció.