Tomeu Matamalas Grimalt

Venècia de 1511. Alexis Stravos, un pintor de setanta-dos anys, acaba de perdre la seva esposa. Amb l'esperança de distreure's del punyent dolor que l'atabala i passar comptes amb ell mateix, decideix anotar el que ha estat la seva vida fins aleshores i enviar l'escrit a Nícies, un entranyable personatge que resideix a Antígona. En aquesta petita illa, propera a Constantinoble, molts anys enrere Alexis hi pass quatre mesos que foren decisius per a la seva vida. En les memòries, Alexis conta a Nícies les circumstncies del seu naixement al mercat d'esclaus de Constantinoble, la tragèdia de la conquesta de la ciutat per part dels turcs, el seu any d'esclavatge i el lligam que establí durant aquest període amb qui esdevindria el Patriarca de la nova Comunitat Ortodoxa de Bizanci. Li confessa, Alexis a Nícies, la seva fascinació pel món de la pintura i el paper que desenvolup com a pintor en la reconstrucció de Constantinoble; i li conta, també, la trobada amb Gentile Bellini, l'extraordinari retratista veneci arribat a Orient per satisfer els desitjos d'acostament cultural amb Occident del gran Sold turc Mehmett II, una trobada que fou determinant en la decisió de traslladar-se a Venècia. I finalment, Alexis explica en l'escrit a Nícies la relació que va mantenir amb tres dones excepcionals, molt diferents entre sí, que li condicionaren la vida...

Tomeu Matamalas, deixeble i amic de mossén Serra, que per un encárrec indefinit del seu mestre ha reescrit Mort de mare, explica en el pròleg justificatiu d aquesta nova versió: "No sé posar nom al q

Premi Blai Bellver de Narrativa 2003 Tot comença quan el pintor florentí Andrea del Castagno mata i mor per un quadern en què hi ha escrits els secrets de la innovadora tècnica de l’oli. Una frase en