Victor Labrado

A la marjal que envolta l’Albufera, tota la vida s’originava sobre un immens fangar. Alla l’existencia venia marcada per la jerarquia familiar, tot s’aprenia a l’ombra del pare: a fer arros, anar a perxa per dalt de l’aigua o traure anguiles de les sequies. Ramonet amb nomes 6 anys ja seguia el pare, llaurador, jornaler, regador, pescador i procurador d’unes senyoretes de Valencia. Com a part de l’ultima generacio nascuda a la marjal, va ser testimoni d’un mon que ja no podia durar: els canvis radicals i successius començaven a desfer el fragil equilibri, antic de segles, que l’havien mantingut.Nascuts del fang ha sigut distingida amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Escrita amb una prosa treballada i vibrant, amb un llenguatge genui i un estil acurat, Victor Labrado ha creat una historia sense ficcio que retrata amb exactitud i veracitat com era la vida en l’Albufera a mitjan segle XX.

Pepe el Carinyo era un jugador de pilota molt forçut, més de potència que no de tècnica. Molt bo. Amb la Guerra Civil, les partides es van acabar per a ell, però la seua llegenda es va fer més i més

Una novel·la amb els vells mariners com a protagonistes.Premi Joanot Martorell 2018.De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien a viure del turisme. Pero no tots, ni de bon tros. Un bon grapat sestimava mes embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela. Va ser lultima generacio que ho va fer. Aquests homes de mar van patir la historia al llarg de tres guerres, la dEspanya, la Mundial i la dAlgeria. Despres, les aigues pudents, mortes, de la creixent urbanitzacio litoral van fer fugir el peix i ells lhavien danar a pescar com mes va mes lluny.Veus, la mar reconstrueix amb un lexic riquissim i ple de subtileses laventura daquella generacio de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeig maritim. Entre el passat llunya i el present, els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Nomes calia escoltar-los.

A banda de tot allo que demostra la ciencia i s'ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyitols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l'home del sac. Francesc Santana s'ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitologics, alguns dels quals no havien estat mai representats graficament.

Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, direct

La Quarantamaula pren forma segons la por de cadascú. Pot ser un gat, un caragol, fins i tot un dimoni amb aspecte de gallina i home alhora. Per a Marc i sa mare tambe te diverses cares: el confinament, les classes de l’institut a distancia o les misterioses taques negres que apareixen en la claraboia de casa. A traves d’aquest relat, Marc aprendra a comprendre i gestionar les seues pors amb confiança i autoestima.