Xavier Mas Craviotto

"I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra."Una dona s'esta morint. En una habitació blanca i trista d'hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haura d'enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germa, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haura de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l'hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n'allunyés, han continuat existint sense ella.La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d'unes vides mal viscudes i la desfeta d'una família en la qual dos germans lluiten per entendre's.

Un llibre indispensable sobre l'argot juvenil perque els boomers i els millennials no acabin fent cringe!Aixo es unmanual de catala per a tu, boomer o millennial -naturalment, si hi ha algun lector curios de la generacio Z o Alfa, benvingut-. En aquestes pagines podras resoldre dubtes existencials sobre aquestes paraulotes i expressions que diem els mes joves. Intentarem ajudar-te a entendre per que els adolescents xerren com xerren.S'han acabat les cares de circumstancies quan el teu net, fill o nebot parla amb un codi indesxifrable. El desxifrarem, no et preocupis! Ja no faras el pressec a les xarxes quan no entenguis les piulades de l'influencerjove de torn. Podras veure series adolescents tranquil i sense patir. Vaja, que aquest llibre sera tota una terapia de rejoveniment linguistic, ja ho veuras! A punt? Doncs relaxa't i respira...

"Imagina't l'Aram, que a dins hi té tot un món d'ombres i abismes i precipicis. Imagina't la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina't el pare, que mai no hi és. Imagina't la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina't una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina't els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina't la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina't un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina't la vida quan s'encalla i se'ns fa fang a sota els peus. Imagina't la mort, que és líquida com l'aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por. "

Aquest poemari, en paraules de l’autor, és «el so obert d’un renill fosc que ofeguem, un bram furient de l’animal que portem dins i que s’escola per les escletxes indefenses de la carn, encara bruta»

En aquest nostre dir petit hi ha un cel d?argila,una ciutat de rodamons i la il·lusió d?unes escales:baranes de fum que esperen amb paciènciala por continguda en una mà, graons que maliciosament s?al