Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) és un periodista i escriptor català, autor de reportatges i llibres d'investigació i director de diversos documentals televisats. Es va llicenciar en Ciències de la Informació. Inicialment va treballar en premsa escrita (Diari de Barcelona i El Temps), a la ràdio i a la televisió (en programes com Música per a camaleons i Tres, catorze, setze). Ha publicat Pirates de la llibertat (Empúries, 2004), que li va valer el Premi Octavi Pellissa, La gran evasió. L'heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet (Ara Llibres, 2006), i "L’or negre de la mort" (Empúries, 2011). És coautor del documental Granados i Delgado. Un crim legal (Premi FIPA de Plata, 1996) i director de Joan Peiró i la justicia de Franco i Espies de Franco, entre d'altres. Ha dirigit el llargmetratge Memòria Negra, seleccionat al Festival de Valladolid (2006). Entre el 2002 i el 2013 fou membre del consell assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Actualment, és col·laborador del portal de notícies Vilaweb i de la revista Sàpiens.
Recibe novedades de XAVIER MONTANYA directamente en tu email
La rica zona petroliera del sud de Nigèria —paradoxalment empobrida, ecològicament devastada i insalubre—, concentra moltes de les problemàtiques del món actual: atemptat ecològic, violació dels drets humans, escalfament global, corrupció política, lluita armada, massacres militars i activitat mafiosa, amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació. Aquests problemes impliquen afrontar reptes com ara la seguretat energètica i la justícia internacional. Després de visitar el país, i d'accedir a moltíssima documentació especialitzada, Xavier Montanyà ha escrit un reportatge d'investigació sobre el terreny per denunciar la situació d'extrema fragilitat econòmica i social del país i fer-se ressò de les tràgiques conseqüències de les accions de les multinacionals petrolieres. L'autor construeix, sense pèls a la llengua, una denúncia sòbria i argumentada, molt sòlida, d'esgarrifosa i brutal actualitat.
Pirates de la llibertat és la història d’un segrest que va fer tremolar el món i, més especialment, el general Franco.Entre el 21 de gener i el 3 de febrer de 1961, el transatlàntic portuguès Santa Maria, amb gairebé mil persones a bord, va ser segrestat pel Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación (DRIL). La intenció era recordar al món l’existència de les dues últimes dictadures feixistes europees, la de Franco i la de Salazar, i intentar arribar a les costes africanes per iniciar un focus armat de lluita per la independència. Només es va aconseguir el primer objectiu.Pirates de la llibertat restitueix l’honor dels revolucionaris republicans recuperant una part desconeguda de la nostra memòria històrica, i mostra el funcionament repressiu del règim franquista.
En la rica zona petrolera del sur de Nigeria, en el delta del Níger, confluyen muchas de las grandes cuestiones de hoy: seguridad energética y seguridad humana, atentado ecológico y a los derechos humanos, calentamiento global, corrupción, lucha armada, represión, activismo político, actividad mafiosa, justicia internacional, y el silencio cómplice de los grandes medios de comunicación. Nigeria es el primer productor de petróleo de África y el octavo del mundo. Para el Estado español, en 2010, ha sido el segundo importador de gas (20%) y el sexto de petróleo (11%). La importancia que tienen sus reservas energéticas es inversamente proporcional a la información que nos llega de las consecuencias de la acción de las multinacionales petroleras. Durante los últimos cincuenta años, se ha producido un vertido anual de crudo equivalente al del petrolero Exxon Valdez, el año 1989, en Alaska.
Hay una ley no escrita que dice que «el deber de todo preso es escaparse». Una obligación que cuarenta y nueve presos políticos de la dictadura de Pinochet cumplieron a rajatabla en 1990, horadando un túnel de casi cien metros en el suelo de la cárcel de alta seguridad en la que se encontraban recluidos. Fue toda una obra maestra de ingeniería clandestina, elaborada con una pizca de humor, gran cantidad de suerte, meses de trabajo y un esfuerzo inhumano, ya que con utensilios rudimentarios consiguieron excavar el túnel que les llevó de la prisión a la «libertad» de un exilio forzoso.