Libros de Folclore. Estudios y ensayos, página 9 de 27

Nerval recoge y comenta en este libro algunas viejas canciones populares del Valois y sobre todo una antigua leyenda de gran belleza y de profundo sentido ecológico.

Hoy en día el legendario es un punto central de las investigaciones de la geografía literaria, el turismo literario, la enseñanza del español para extranjeros y, desde luego, de las acciones de conservacion y dinamizacion del patrimonio literario y cultural. Tomando en cuenta este contexto de apreciacion, y desde un caracter interdisciplinario y disruptivo, en este volumen se aportan algunas reflexiones acerca de la naturaleza y caracteristicas del genero de la leyenda literaria, asi como su reactualizacion en usos culturales posibles.

Músiques i tocs de festa “Tarragona celebra durant els dies que envolten el 23 de setembre la seva festa gran, en honor a Santa Tecla. El llibre que teniu a les mans en recull les músiques, els sons

El estudio abarca el desarrollo de las fiestas a lo largo de su existencia, los escenarios en que han sido celebradas y su incidencia en aspectos tan diversos como la arquitectura, el costumbrismo, la literatura o la pintura.Tambien se profundiza en algunas costumbres sociales como la aficion de los madrileños a reunirse en tertulias, a tapear o a disfrutar del verano sin salir de la ciudad.

La lectura del text de Joan Amades posa en evidencia el paper central que tenia el diner en la societat catalana. Dubto que hi hagi un altre concepte que permeti recollir un refranyer tan abundant com el que Amades troba. El diner es central en la historia de les societats i, per tant, es logic que tambe ho sigui en la vida popular a casa nostra. No obstant, magradaria creure que, des dun punt de vista historic, el paper central del diner a la societat catalana es propi de les transformacions socials i economiques del moment en el qual neixen o es consoliden una bona part dels refranys i tradicions populars que surten en el llibre de Joan Amades.

Joan Amades aplega en Jocs de paraules i jocs de memòria l’enginy de jugar amb la parla dels nostres avantpassats, dels temps en els quals la transmissió oral tenia molta més força que l’escrita.

El Drac de la Geltrú celebra, aquest 2003, els seus primers 25 anys vivint la festa. Aquest, però, no és tan sols el llibre d'una entitat. L'autor i el seu equip de col•laboradors ha volgut situar el Drac en el seu context històric, entre 1978 i 2003. Aquesta bèstia geltrunenca neix d'un joc d'infants (és que hi pot haver quelcom de més bonic?) en una Vilanova i la Geltrú on es jugava al carrer i que treia el cap cap a una societat volgudament diferent. Si bé la iniciativa es gesta en el si d'una família geltrunenca, les ganes de fer coses noves, d'implicar-se en els models festius aportant-hi nous aires, motiven que de seguida la colla primigènia es vagi engrandint.