Libros de Sociolingüística. Política lingüística, página 2 de 21

Per estes pagines desfilen alguns dels personatges, llibres i fets que han esdevingut cabdals per tal de fer que la societat valenciana perceba el valencia com una llengua de cultura, digna i amb projeccio de futur. Noms com els de Manuel Joaquim Sanelo, Teodor Llorente, Lluis Fullana, Josep Ribelles, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Enric Valor, Nicolau Primitiu Gomez o Francesc Ferrer Pastor reben una atencio especifica, en correlacio amb unes vides dedicades en cos i anima a limpuls de la llengua. Tambe dones com Empar Navarro, Maria Beneyto, Anna Rebeca Mezquita o Maria Ibars, el record de les quals encara lluita contra loblit duna societat amnesica de veus femenines.Igualment, tambe es fa memoria de la importancia de determinades publicacions i activitats de referencia al llarg del segle XX, com lActe dAfirmacio Valencianista de 1914, la tasca de lAssociacio Protectora de lEnsenyança Valenciana i dAccio Valenciana durant els anys 30, la publicacio del Diccionari catala-valencia-balear, La llengua dels valencians i les Lliçons de Gramatica Valenciana o la posada en marxa dels cursos de llengua de Lo Rat Penat durant la postguerra.Un homenatge, en definitiva, a lesforçat i titanic treball dun seguit de valencians que en lactualitat ens fan seguir caminant, a muscles de gegants, en la llarga marxa de la trajectoria historica propia.

El material que se presenta en el Vocabulario de Mérida (Badajoz) es el resultado de una investigación centrada en recopilar el léxico activo de los hablantes de esta localidad extremeña desde una perspectiva variacionista y sociolinguistica. En este volumen se pueden encontrar las soluciones que los emeritenses utilizaron a partir de un cuestionario compuesto por 12 campos semanticos y mas de 1000 preguntas, pero tambien, la seleccion lexica que realizaron segun sus caracteristicas sociales (sexo, edad, y nivel de instruccion). En este manual, el lector especializado encontrara mas de 60000 variantes propuestas para los conceptos preguntados, un corpus heterogeneo compuesto por las voces que utilizan los emeritenses en la primera decada del siglo XXI.

L’origen del llenguatge és, probablement, el secret més ben guardat de l’evolució. El filòleg i filòsof napolità Giambattista Vico (1668-1744) indagà sobre el pas dels primers homes cap a la humanita

Esta obra aporta una panorámica exhaustiva y actualizada de una forma de entender la lingüística contemporánea, ya completamente asentada, y hasta clásica, en su ámbito disciplinar: la sociolingüísti

Teleperversión De La Lengua Prólogo de Vicente Romano E. Fontanillo y M. I. Riesco Se analizan más de mil usos lingüísticos incorrectos tomados de los programas emitidos por TVE y clasificados. De la

La diversidad lingüística es uno de los problemas clásicos con los que han tenido que enfrentarse las democracias liberales avanzadas. De su regulación depende que una situación de pluralismo inicial

En el volumen titulado Estudio sociolingüístico de la fonética de Mérida (Badajoz) se presenta un estudio sobre la variación lingüística de la capital regional extremeña desde un punto de vista sincr

El morfema ideològic aborda el controvertit tema del(s) model(s) de llengua adoptat(s) pels valencians en la formalitat comunicativa. L’autor parteix de la hipòtesi que les formes lingüístiques adqui

La història de la penetració del castellà a Catalunya i de la relació entre les dues llengües ha estat en els darrers anys una de les preocupacions centrals de les recerques de Joan Lluís Marfany, qu

Una trentena d´articles, un parell de conferències i sobretot la correspondència amb Unamuno reflecteixen les idees que el gran poeta tenia sobre la llengua catalana i el seu ús enfront del castellà. Els punts que interessen a Maragall són l´ús social, l´ús creatiu i les implicacions identitàries i polítiques de la llengua catalana.

Els autors proposen el concepte de llengues mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demografiques prou amplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, academics, comunicatius i politics, siguin o no totalment independents. Des daquesta categoritzacio, el catala no es pas una llengua petita, rao per la qual es compara la seva situacio amb la daltres llengues europees semblants (com ara el danes, el neerlandes, el fines, el noruec, el suec, el txec, el litua, lestonia, etc.).La tria de llengues a la llar, en el si de les families, constitueix una de les claus de la socialitzacio linguistica de les noves generacions, i daixo socupen cinc capitols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de catala com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolinguistica subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen lus del catala en la criança dels fills. Fins i tot sobserven casos de castellanoparlants dorigen que adopten el catala (son nous parlants) com a llengua principal a la familia, alhora que shi mante el castella. En canvi, les recerques sobre transmissio linguistica intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana son mes descoratjadores: el castella ...

Hablar español se transforma, en el siglo XIX en California, en el factor de cohesión de los hispanohablantes. Tras la anexión a los Estados Unidos, los californios ven cómo las leyes, la escolarizacion y los derechos de posesion de la tierra se enuncian -linguistica y culturalmente- en ingles. La historia de la alterizacion de los hablantes de español en los Estados Unidos no se puede comprender sin prestar atencion a como se desarrolla ese proceso en California.

En este volumen de Textos para la Historia del Español, el lector interesado encontrará una selección de documentos pertenecientes al Corpus de Documentación Medieval del Sur de Ávila (CODOMSA), transcrito y editado por miembros del Grupo de Estudio de Do

A fascinating entertaining and deeply smart journey into the storytelling brain Will Storr bestselling author of The Status Game and The Science of Storytelling Life and the quite appalling behaviour of everyone I know finally makes sense Read this remarkable book Andrew Gold author of The Psychology of Secrets and host of Heretics We understand the world through stories All of our experiences all of our insights psychologically we interpret them through specific lenses that have been curated perfected and passed down throughout human history Internationally bestselling author Professor Ben Ambridge has quantified those lenses into eight distinct masterplots that can apply to any experience The mother who wakes up an hour early every day to prep her child s breakfast She s playing out the Sacrifice plot The amateur sports team who go on to win the big trophy against all the odds They re part of the Underdog narrative Ambridge uses examples from fiction real life and popular psychology research to demonstrate how we not only naturally gravitate towards the masterplot narratives but how we actually use those narratives to manipulate the world around us like the addict who uses the Monster plot to paint their illn